Qui no ha quedat extasiat davant les fotografies que Man Ray va fer a la llavors model Lee Miller? Eren els anys 20 a Paris, centre de l’art en aquell moment d’entreguerres i on tots els artistes hi feien cap i la majoria van acabar passant a la historia de l’art, com Miró, Dalí, Eluard, Picasso, Duchamp, Ernst… Man Ray seria una figura clau dins el surrealisme i Lee Miller la…

          La gran sorpresa d’aquest Macbeth de la Perla és, per als que no els coneixíem en la nostra ignorancia enciclopédica, sentir els Tiger Lillies. De sobte, els amants de Tom Waits, Nick Cave, el cabaret berlinès i Kurt Weil ens trobem amb una barreja de tots plegats amb unes gotes de tabasco punk. Les tres bruixes de Macbeth canten, toquen la batería, xisclen i barregen les seves profecies bicèfales amb…

          “Obrad bien que Diós es Diós”, repeteixen els personatges de El gran teatro del mundo, de Calderón de la Barca, una de les obres més importants del segle d’Or espanyol que aquesta vegada veiem al Teatre Romea amb la companyia CNTC dirigits per Lluis Homar amb dramatúrgia i música de Xavier Albertí.           El gran teatro del mundo és un auto sacramental per celebrar el Corpus…

       La majordoma és el segon monòleg de Josep M. Miró dins del Tríptic de la epifania. Amb El cos més bonic del món…, que va interpretar magistralment Pere Arquillué al teatre  Romea, Miró va guanyar uns quants valuosos premis i sobretot va obtenir un gran reconeixement com un dels dramaturgs actuals més interessants. Ara continua els monòlegs amb La majordoma, interpretat per una altra gran actriu de l’escena catalana, Rosa Renom. El…

Estava clar que el teatre Goya estaria ple de gom a gom i que les entrades per la resta de dies s’esgoten en un sospir. I és que una obra de Yasmina Reza, encara que sigui una reposició, omple, perquè el públic sap que va a veure bon teatre i que, a més a més, riurà. La novel·lista, actriu i dramaturga francesa ja ens havia enlluernat en la seva primera obra, Art, estrenada al 1994…

Entrem al pati de butaques del Teatre Lliure i trobem el teló tancat – una clàssica cortina vermella. Se’ns fa estrany, perquè avui ja no existeixen, els telons. L’obra comença al sepulcre de Julieta, amb Romeo mort i ella plorant-li al damunt, fins que agafa el punyal i se’l clava. S’abaixa el teló. Fi de l’obra. De seguida apareixen els artistes vestits d’època, tots saluden i el públic – nosaltres – ens fem còmplices de…

Segurament Henri Cartier Bresson,nascut el 1908 i mort el 2004, és el fotògraf que millor representa l’evolució d’aquest art durant el segle XX. L’exposició de la Fundació Mapfre permet veure-ho gràcies a una tria generosa i ordenada, contra el que li agradava al mateix fotògraf, de manera cronològica. I que només segueix un ordre temàtic quan la cronologia ho permet.                 Una de les dades importants de la vida de Cartier Bresson és l’ensenyament que…

Una de les coses més sorprenents de la música catalana d’ara – en unes quantes llengües – i en català – tant a les illes com al País Valencià – és la quantitat de cantants femenines d’un nivell altíssim en una varietat d’estils molt diferents, des del folk al trap. Només cal recitar els noms de Rosalia – posem-la la primera per ressò internacional -, Sílvia Pérez Cruz, Maria Arnal, Lídia Pujol, Andrea Motis, Maria…

Al món del còmic de la Barcelona dels anys vuitanta, després de l’explosió contracultural dels anys setanta, els moderns – una nova classe cultural que es va aixecar contra els hippies i els progres anteriors – van apostar per la línia clara. Consistia en dibuixos ben perfilats, detallistes, nets, procedents directament de l’escola belga, que tenia com a principal heroi el gran Hergé i el seu profeta Tintín. Tirant una mica o molt enrere, no…

           El 27 de gener de 1960 es va estrenar al teatre Candilejas de Barcelona l’obra El senyor Perramon, que era una adaptació lliure de l’Avar de Molière feta per Josep Maria de Sagarra a petició de Capri – perdó, del gran Capri -, que protagonitzava l’obra. Tot i estar basada en l’obra de Molière, l’adaptador i el protagonista van tenir prou bon criteri per no posar-hi el títol de l’obra…