Els estunmens són els especialistes que suplanten els actors de les pel·lícules en escenes de risc. Sempre han estat persones anònimes, però són uns  professionals. Els actors Nao Albet i Marcel Borràs han muntat un musical –o, si voleu, una òpera  – que parla sobre l’amor i la violència a través de la figura dels especialistes de cinema: els estuns. La música és del compositor Fernando Velázquez i l’orquestra, en directe, és la del Gran Teatre…

A La Fundació Catalunya La Pedrera hi ha aquests dies una exposició dedicada als Nabís que, com moltes propostes benintencionades, es mou amb una elegància indiscutible i una certa prudència intel·lectual. El visitant hi entra amb la promesa d’una revelació —no en va, “nabí” vol dir profeta— i en surt amb la sensació d’haver assistit més aviat a una litúrgia ben ordenada que no pas a un sisme estètic. El recorregut està construït amb ofici: els noms…

        Dos homes i una ràdio en directe s’enfronten i es desafien en un vestuari d’un gimnàs. Una hora d’espectacle sorprenent, diferent… Quan entrem a la sala els dos actors/ballarins/acròbates s’estan escalfant a ritme d’una cúmbia que s’encomana. Fins que els actors es queden al mig de l’escenari, s’apaguen els llums i comença la funció. La primera mitja hora és molt plàstica:un virtuosisme corporal, exploració dels límits del moviment en petites escenes…

           Rosalia acaba d’estrenar la seva gira a Lió i ben aviat la tindrem al Palau Sant Jordi de Barcelona (13, 15 i 17 d’abril).        Però Rosalía no és només una estrella del pop, sinó una artista que juga amb moltes vessants. Les seves cançons sovint funcionen com petites històries o fragments d’un relat més gran, combinant emocions, imatges i símbols com faria un llibre contemporani.    …

 A La nit de les tríbades, La Perla 29 torna a demostrar que el teatre pot ser un lloc per despullar les misèries humanes sense necessitat de grans artificis. L’obra passa durant l’assaig d’una peça d’Strindberg, però de seguida queda clar que aquell assaig és només una excusa. El que hi ha en joc és molt més brut i molt més interessant: els ressentiments d’un matrimoni que s’esquerda, les rivalitats sentimentals i aquella barreja d’orgull i…

 Fer una interpretació d’una obra clàssica sempre és un repte i un perill. I la pregunta és ¿Calia? Últimament hi ha una tendència i surten –o no – bunyols immenjables. ¿Per què s’ha de retocar o modernitzar un Hamlet quan és perfecte, i prou “modern”, tal com la va escriure Shakespeare? ¿Per què posar-la al dia utilitzant picades d’ullet inútils? Ara podem veure al teatre Romea la revisió que Simon Stephens ha fet de L’oncle…

El 17 de febrer, el Palau de la Música Catalana va rebre la London Symphony Orchestra sota la direcció de Gianandrea Noseda, amb Seong-Jin Cho acompanyat de la mateixa orquestra. Un programa exigent i ben travat: Stravinsky, Chopin i Rakhmàninov, tres mirades a la tradició russa des de punts molt diferents. La vetllada s’obria amb el Divertiment sobre el ballet “El petó de la fada” d’Igor Stravinsky, relectura d’aquell ballet inspirat en melodies juvenils de…

        La Gioconda, de Ponchielli, és una de les obres més estimades pels amants de l’òpera perquè té pràcticament de tot: grans àries de totes les tessitures, grans cors, música i dansa popular, ballet i una gran i a estones espectacular orquestració. Està ambientada a la Venècia del segle XVII, en una època fosca que el dux dirigia les vides dels ciutadans d’una manera despòtica. És una història enrevessada d’amor i desamor,…

Som a finals d’agost de l’any 1981 en un poble rural de la Irlanda del Nord. Una extensa família on conviuen tres generacions intenta allunyar-se del conflicte entre catòlics i protestants. Tots esperen que algun dia trobin viu o mort l’home de la cunyada, membre de l’IRA desaparegut fa anys. I és el dia de la festa de la collita que reben la notícia que l’han trobat mort. I tot es remou. L’obra El barquer,…

                   Travy és un d’aquests espectacles que necessites un temps per pair. En surts el que es diu trastocat perquè emociona, et porta records viscuts i en certa manera t’hi sents retratat, encara que no pertanyis al món de la faràndula. Travy  parla de la relació entre els membres d’una família que viu del teatre, amb els seus conflictes, passions i desil·lusions que pot tenir qualsevol família….