Montblanc va viure dilluns una nit molt especial amb la inauguració del Festival Jordi Savall. El Santuari de la Serra es va convertir en l’escenari ideal per emprendre un viatge de més de cinc-cents anys enrere, de la mà d’Elkano: la primera volta al món, una proposta de l’Euskal Barrokensemble, dirigida per Enrike Solinís, que combina música, història i narració.
La veu i la paraula de l’actor Jordi Boixaderas van acompanyar el públic en aquesta aventura marítima protagonitzada per Juan Sebastián Elkano, el navegant basc que va completar l’expedició iniciada per Fernando de Magallanes. Més que explicar una història, l’espectacle convida a embarcar-s’hi i a imaginar els paisatges, les cultures i els sons que els mariners van anar trobant al llarg del seu extraordinari periple.
I la música hi té, naturalment, un paper protagonista. L’Euskal Barrokensemble va construir una autèntica carta de navegació sonora a partir de peces de procedències molt diverses. El programa, amb una columna vertebral sòlida de cançons populars basques, també inclou la «Pavane, Gaillarde i Branle de Champagne» de Claude Gervaise, la música renaixentista de Miguel Navarro, amb Quid est tibi / Mare vidit, i la «Pabanea», peça anònima del segle XVI. També hi apareix Juan de Anchieta, amb Con amores la mi madre, i una altra Pavane, de Pierre Attaignant.
El viatge s’eixampla després cap a altres geografies amb «Lagu Togal», una tonada tradicional de les illes Moluques; «Itsasoa laino dago», cançó tradicional basca; i «Ayo visto lo Mappamundi», una peça popular siciliana del segle XVI. Un repertori que, més que limitar-se a recrear l’època, fa visible la diversitat cultural d’un món que els protagonistes de l’expedició començaven a descobrir.
Així, entre danses renaixentistes, cançons tradicionals, música polifònica i sonoritats procedents de terres llunyanes, els músics van anar traçant un mapa sonor de la primera circumnavegació. La música europea conviu amb melodies de tradició basca, jueva, macedònia, siciliana i asiàtica, en un diàleg que reforça una de les idees més boniques de l’espectacle: que aquella aventura va posar en contacte mons que fins aleshores havien viscut separats.
La presència de Boixaderas va aportar el fil narratiu necessari perquè el públic pogués seguir aquest llarg periple, mentre que la interpretació de l’Euskal Barrokensemble va fer possible sentir-lo gairebé com si fos un viatge en temps real.
El resultat va ser una inauguració càlida i suggestiva, d’aquelles nits en què música i patrimoni es donen la mà. El Santuari de la Serra, amb Montblanc als peus, va deixar de ser simplement l’escenari d’un concert per convertir-se en el vaixell des del qual el públic va poder navegar, durant una estona, pels mars d’Elkano. Un vent insistent i persistent, que bufava a través dels micros damunt de les cançons, semblava posar una banda sonora marítima i inflar les veles de l’espectacle. Ens van avisar que al disc podíem sentir les cançons sense aquesta banda sonora, de vegades un pèl excessiva.
Amb aquesta proposta, el Festival Jordi Savall ha obert a Montblanc una edició que torna a reivindicar la capacitat de la música antiga per explicar històries, acostar cultures, descobrir que som molt diferents però que bàsicament som iguals i fer-nos mirar el passat amb una sensibilitat plenament contemporània.