La primera escena és una dona de mitjana edat que està asseguda mirant per la finestra amb els genolls replegats entre les mans. La imatge ens evoca un quadre d’Eduard Hopper, aquestes dones solitàries que no saps si esperen alguna cosa o simplement miren. El quadre té un nom: Morning sun, i l’autor de l’obra, Simon Stephens, també l’ha agafat.
Morning sun és la historia de la vida d’una dona de Nova York de meitats del segle XX. Una vida lligada a la seva mare i la seva filla. Tres grans actrius – Miriam Iscla, Anna Güell i Raquel Ferri – en un món ple d’emocions. La vida que passa, anònima i aparentment avorrida, amb amants, una filla amb un pare que no existeix, l’alcoholisme, el treball de recepcionista, .alegries i misèries, anhel que no s’han complert. Però l’autor sap girar tota aquesta “normalitat” i la fa emotiva, viva, fins i tot apassionant. Potser amb un excés d’emoció al final que no calia. El públic – clarament femení – surt trasbalsat perquè s’identifica aviat amb aquesta Charly que traspua sentiment de dalt a baix.
Un dels grans encerts de l’obra és que les tres actrius fan diversos papers secundaris que l’espectador capta de seguida. Bona direcció de Pau Roca i genials les tres actrius. Una recomanació per gaudir de bon teatre. A la Sala Villarroel.