Una dona ja gran i el seu fill adult malviuen en un apartament precari al cor de Copenhague. El malestar constant, un llastre del passat, l’amargor, els retrets, el domini d’un sobre l’altre, la rutina, l’ofec… Un interessant diàleg – com un partit de ping-pong –  ple de silencis entre mare i fill. L’obra és de Lluïsa Cunillé dirigida per Albert Arribas. Dinamarca es va publicar al 1917, però només va córrer per mans dels…

A  La Chanca, publicada a França, a la Librería Española el 1962, amb algunes fotografies de Pérez Sisquier, Juan Goytisolo descrivia un barri d’Almeria suspès entre la misèria i la llum, un territori on la realitat semblava desfer-se en pols blanca, en silencis i en cossos que sobrevivien davant del mar. Aquell univers, marginal i incandescent, és també el punt de partida simbòlic per entrar a l’exposició de Carlos Pérez Siquier a la Fundación MAPFRE: una mirada que…

Nikolai Lugansky va tornar a Barcelona, aquest cop com a pianista en solitari, en un concert molt personal. Una conversa íntima, de tu a tu, amb el trencadís ataronjat del Palau de la Música Catalana com a teló de fons. Amb la seva entrada, la sala es va omplir de silenci. La primera nota va ressonar entre milers de peces ceràmiques, en un encaix únic i precís. El repertori era potent, una primera part dedicada…

El Palau de la Música Catalana es va omplir aquest dimarts passat amb el so de Mikhail Pletnev al piano i Marc Bouchkov al violí, sota la pètria mirada de les muses de la música d’Eusebi Arnau. El públic, també de pedra davant l’encanteri dels dos músics, va poder gaudir d’una mostra de mestria. Iniciaven el concert amb la sonatina de Franz Schubert, amb un violí lleuger i àgil, com el grup escultòric de figures…

               La literatura grega va fer un mal favor a la literatura universal. Amb la Ilíada, però sobretot amb l’Odissea, va crear dos dels poemes més perfectes dels que s’han arribat a fer, i això que tot just començàvem. I no gaire més tard, Sòfocles, amb Èdip rei i Antígona, va crear dues de les obres de teatre més perfectes que es puguin fer. I amb Èdip a Colonos va rematar la feina afegint un…

Els estunmens són els especialistes que suplanten els actors de les pel·lícules en escenes de risc. Sempre han estat persones anònimes, però són uns  professionals. Els actors Nao Albet i Marcel Borràs han muntat un musical –o, si voleu, una òpera  – que parla sobre l’amor i la violència a través de la figura dels especialistes de cinema: els estuns. La música és del compositor Fernando Velázquez i l’orquestra, en directe, és la del Gran Teatre…

A La Fundació Catalunya La Pedrera hi ha aquests dies una exposició dedicada als Nabís que, com moltes propostes benintencionades, es mou amb una elegància indiscutible i una certa prudència intel·lectual. El visitant hi entra amb la promesa d’una revelació —no en va, “nabí” vol dir profeta— i en surt amb la sensació d’haver assistit més aviat a una litúrgia ben ordenada que no pas a un sisme estètic. El recorregut està construït amb ofici: els noms…

        Dos homes i una ràdio en directe s’enfronten i es desafien en un vestuari d’un gimnàs. Una hora d’espectacle sorprenent, diferent… Quan entrem a la sala els dos actors/ballarins/acròbates s’estan escalfant a ritme d’una cúmbia que s’encomana. Fins que els actors es queden al mig de l’escenari, s’apaguen els llums i comença la funció. La primera mitja hora és molt plàstica:un virtuosisme corporal, exploració dels límits del moviment en petites escenes…

           Rosalia acaba d’estrenar la seva gira a Lió i ben aviat la tindrem al Palau Sant Jordi de Barcelona (13, 15 i 17 d’abril).        Però Rosalía no és només una estrella del pop, sinó una artista que juga amb moltes vessants. Les seves cançons sovint funcionen com petites històries o fragments d’un relat més gran, combinant emocions, imatges i símbols com faria un llibre contemporani.    …

 A La nit de les tríbades, La Perla 29 torna a demostrar que el teatre pot ser un lloc per despullar les misèries humanes sense necessitat de grans artificis. L’obra passa durant l’assaig d’una peça d’Strindberg, però de seguida queda clar que aquell assaig és només una excusa. El que hi ha en joc és molt més brut i molt més interessant: els ressentiments d’un matrimoni que s’esquerda, les rivalitats sentimentals i aquella barreja d’orgull i…