EL GREC DE MALLORCA

EL GREC DE MALLORCA

           L’any 1984, al número 21 de la revista d’art Lápiz, hi sortia una llarga entrevista amb Miquel Barceló. A la portada hi havia un retrat del pintor, amb pentinat i camisa de modern dels anys vuitanta del segle passat, un cop deixats enrere els setanta hippies, progres i contraculturals. Al sumari, s’hi deia que Miquel – Miguel en aquella revista – Barceló “es el pintor de moda. Algunos opinan que…

Llegir més

IFIGÈNIES

IFIGÈNIES

Encara que al Teatre Lliure anem a veure una obra titulada Ifigènia, hi veurem almenys dues Ifigènies. Eurípides va escriure dues obres sobre el mateix personatge, i curiosament – com passa de vegades en les tragèdies gregues – l’ordre de creació no es correspon amb l’ordre de la historia. La primera va ser Ifigènia a Tàuride, on el personatge, miraculosament salvat del sacrifici a Àulide, és la sacerdotessa d’un culte que s’assembla al món de…

Llegir més

CELESTE Y PROUST

CELESTE Y PROUST

        Céleste Albaret era una mujer criada en el campo que fue a vivir a Paris en 1913, recién casada. Tenía 21 años. Fue entonces cuando Marcel Proust la contrató, primero como una criada más, pero poco a poco Céleste se involucró en la vida i la escritura de Proust y llegó a ser su secretaria, su enfermera, su madre, su amiga y su inseparable gobernanta hasta su muerte, en 1922. Nueve…

Llegir més

ELS CRIMINALS

ELS CRIMINALS

Som a l’Alemanya d’entreguerres, l’horror del nazisme és a punt d’arribar, però sembla que a ningú l’importi i la gent es llança a tota mena d’excessos, viuen al límit en una societat decadent, imaginant que són en una democràcia, però aquesta democràcia és feble, la justícia és corrupta, i es cometen abusos de poder.  Els criminals és una obra escrita al 1928 per Ferdinand Brucker, amb direcció i dramatúrgia de Jordi Prat. Una posta en…

Llegir més

Baumgartner

Baumgartner

Sempre hi ha expectació quan Paul Auster treu un llibre nou. Aquesta vegada es diu que potser serà l’últim ( l’escriptor té un càncer), però ningú ho vol creure perquè qualsevol novel·la d’Auster, amb els seus alts i baixos, atrau poderosament, emociona, i el que diu sempre és interessant. Baumgartner, l’última novel·la,  és un professor de filosofia de setanta dos anys que en fa nou que va perdre la seva dona ofegada al mar. Com…

Llegir més

CENTENARI DE VICTÒRIA DELS ÀNGELS

CENTENARI  DE VICTÒRIA DELS ÀNGELS

Era la filla del bidell de la U.B. i va arribar a ser-ne investida Doctora Honoris Causa. Victoria dels Àngels  va reivindicar sempre el seu passat humil, i va arribar a ser una de les cantants líriques més aclamades del món, no només en vida, sinó que perdura en el record dels que l’adoren. No és estrany que ara, que es compleix el centenari del seu naixement, el públic segueixi amb entusiasme la programació de…

Llegir més

ELLING A LA VILLARROEL

ELLING A LA VILLARROEL

Elling és una obra de teatre sobre l’amistat, sobre on és la ratlla de “ser normal”,una historia de perdedors que planteja coses aparentment banals però que no ho són gens. Tot servit amb humor i diàlegs intel.ligents dits per dos personatges que viuen fora de la societat, és a dir, que porten temps vivint en un centre psiquiàtric. L’obra comença quan aquests dos homes, innocents com criatures que encara no saben res del món (del…

Llegir més

FAUN i NOETIC AL LICEU

FAUN i NOETIC AL LICEU

El 29 de maig de 1912 el ballarí rus Nijinski escandalitzava el públic que omplia el Téâtre du Châtelet amb L’après-midi d’un faune, un coreografia inspirada en les escenes pastorals de la Ilíada per recrear l’amor entre un faune i una ninfa, amb la partitura impressionista del Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy. Cent anys més tard, el coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui, que dirigeix el Ballet del Gran Teatre de Ginebra, revisa aquest…

Llegir més

ELS WATSON

ELS WATSON

Per anar a veure Els Watson, que aquests dies es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya, és molt millor no haver llegit res de l’obra ni saber què vas a veure. Ens trobem en aquells casos que primer la trama sembla una cosa i acaba sent-ne una altra. Per això és molt millor deixar-se portar. I, efectivament, la primera mitja hora d’espectacle l’espectador que no s’ha informat pot quedar una mica atordit davant la…

Llegir més

MIRÓ I PICASSO ES VISITEN

MIRÓ I PICASSO ES VISITEN

Podria semblar que muntar una gran exposició conjunta de Joan Miró i Pablo Picasso al Museu Picasso i a la Fundació Miró és una redundància. La Fundació té el fons més important de Joan Miró i el Museu Picasso és, després del de París, el segon més important de l’artista malagueny al món. Però la realitat és que aquesta exposició és una de les principals arreu del món en aquesta temporada artística, tant per la…

Llegir més
1 2 3 4