Era la filla del bidell de la U.B. i va arribar a ser-ne investida Doctora Honoris Causa. Victoria dels Àngels va reivindicar sempre el seu passat humil, i va arribar a ser una de les cantants líriques més aclamades del món, no només en vida, sinó que perdura en el record dels que l’adoren. No és estrany que ara, que es compleix el centenari del seu naixement, el públic segueixi amb entusiasme la programació de…
Llegir més
Elling és una obra de teatre sobre l’amistat, sobre on és la ratlla de “ser normal”,una historia de perdedors que planteja coses aparentment banals però que no ho són gens. Tot servit amb humor i diàlegs intel.ligents dits per dos personatges que viuen fora de la societat, és a dir, que porten temps vivint en un centre psiquiàtric. L’obra comença quan aquests dos homes, innocents com criatures que encara no saben res del món (del…
Llegir més
El 29 de maig de 1912 el ballarí rus Nijinski escandalitzava el públic que omplia el Téâtre du Châtelet amb L’après-midi d’un faune, un coreografia inspirada en les escenes pastorals de la Ilíada per recrear l’amor entre un faune i una ninfa, amb la partitura impressionista del Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy. Cent anys més tard, el coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui, que dirigeix el Ballet del Gran Teatre de Ginebra, revisa aquest…
Llegir més
Per anar a veure Els Watson, que aquests dies es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya, és molt millor no haver llegit res de l’obra ni saber què vas a veure. Ens trobem en aquells casos que primer la trama sembla una cosa i acaba sent-ne una altra. Per això és molt millor deixar-se portar. I, efectivament, la primera mitja hora d’espectacle l’espectador que no s’ha informat pot quedar una mica atordit davant la…
Llegir més
Sabíem que la pandèmia donaria molt de sí en la literatura. L’escriptora americana Elizabeth Strout n’ha fet una novel·la que ha sortit en català per Edicions 1984. La Lucy a la vora del mar explica els dies llargs i tranquils tancada amb el seu exmarit en un poble de la costa de Maine, mentre més enllà d’aquesta pau fictícia el món s’enfonsa. La història comença quan el virus encara no espanta tothom, però William, el…
Llegir més
Més de setanta any han esperat els devots de l’òpera barroca que acostumen a anar al Liceu per poder veure de nou Dido i Aeneas, que Henry Purcell va crear fa 300 anys. Però ha valgut la pena esperar, perquè potser no es podia haver fet res més meravellós. Una petita orquestra francesa de dotze instrument, Les Arts Florissants, dirigida per William Christie, gran especialista en música barroca. I una coreògrafa granadina, Blanca Li, que…
Llegir més
La nova atracció del passeig de Gràcia de Barcelona és una cara de noia molt blanca, d’ulls clucs, amb llavis misteriosos. Hi ha cua de turistes per fer-s’hi fotos i,si pot ser, que hi surti la portalada de la casa Milà de Gaudí o els ferros de les magnífiques baranes de Jujol als balcons de la Pedrera. Dues o tres llaminadures pel mateix preu. Aquest immens cap de dona és l’entrada a l’exposició sobre l’obra…
Llegir mésLa Perla 29 és un centre d’art escèniques de Barcelona on s’hi cou una de les millors ofertes teatrals que podem trobar a la ciutat i al país. Anar a la Biblioteca de Catalunya, l’espai teatral que utilitzen, és sempre anar al segur. La nau gòtica, una de les dependències de la Biblioteca, es transforma i s’adapta a cada obra: les parets de pedra, el sostre amb les claus de volta, els finestrals… creen un…
Llegir més
J.B.Priestley sempre va enyorar la vida cultural i les cases victorianes de la seva ciutat, Bradford. Enyorava l’ambient “respectable” del barri de la seva infantesa i la vida social que s’hi feia. Aquesta pàtina de luxe, enyorança i desencant que el temps li va deixar a la memòria és el que fa servir en la majoria de les seves obres. El temps i els Conway, escrita al 1937, és una peça cabdal del teatre anglès….
Llegir més
Eleonora Carrington (Lancashire, 1917- Ciutat de Mèxic, 2011) és una de les artistes més rellevants del surrealisme, encara que a Europa no se li ha donat la importància que mereix fins fa ben poc. Ara, i per primera vegada, es pot veure una exposició a la Fundació Mapfre de Madrid que intenta omplir aquest buit. Dona discreta però rebel, defensora dels drets de les dones, sempre connectada amb la natura i el món de les…
Llegir més