Sempre hi ha expectació quan Paul Auster treu un llibre nou. Aquesta vegada es diu que potser serà l’últim ( l’escriptor té un càncer), però ningú ho vol creure perquè qualsevol novel·la d’Auster, amb els seus alts i baixos, atrau poderosament, emociona, i el que diu sempre és interessant. Baumgartner, l’última novel·la,  és un professor de filosofia de setanta dos anys que en fa nou que va perdre la seva dona ofegada al mar. Com…

Era la filla del bidell de la U.B. i va arribar a ser-ne investida Doctora Honoris Causa. Victoria dels Àngels  va reivindicar sempre el seu passat humil, i va arribar a ser una de les cantants líriques més aclamades del món, no només en vida, sinó que perdura en el record dels que l’adoren. No és estrany que ara, que es compleix el centenari del seu naixement, el públic segueixi amb entusiasme la programació de…

Elling és una obra de teatre sobre l’amistat, sobre on és la ratlla de “ser normal”,una historia de perdedors que planteja coses aparentment banals però que no ho són gens. Tot servit amb humor i diàlegs intel.ligents dits per dos personatges que viuen fora de la societat, és a dir, que porten temps vivint en un centre psiquiàtric. L’obra comença quan aquests dos homes, innocents com criatures que encara no saben res del món (del…

El 29 de maig de 1912 el ballarí rus Nijinski escandalitzava el públic que omplia el Téâtre du Châtelet amb L’après-midi d’un faune, un coreografia inspirada en les escenes pastorals de la Ilíada per recrear l’amor entre un faune i una ninfa, amb la partitura impressionista del Prélude à l’après-midi d’un faune, de Claude Debussy. Cent anys més tard, el coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui, que dirigeix el Ballet del Gran Teatre de Ginebra, revisa aquest…

Per anar a veure Els Watson, que aquests dies es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya, és molt millor no haver llegit res de l’obra ni saber què vas a veure. Ens trobem en aquells casos que primer la trama sembla una cosa i acaba sent-ne una altra. Per això és molt millor deixar-se portar. I, efectivament, la primera mitja hora d’espectacle l’espectador que no s’ha informat pot quedar una mica atordit davant la…

Podria semblar que muntar una gran exposició conjunta de Joan Miró i Pablo Picasso al Museu Picasso i a la Fundació Miró és una redundància. La Fundació té el fons més important de Joan Miró i el Museu Picasso és, després del de París, el segon més important de l’artista malagueny al món. Però la realitat és que aquesta exposició és una de les principals arreu del món en aquesta temporada artística, tant per la…

Una parella de l’alta burgesia, interpretada per Joan Carreras i Mireia Aixalà, està a punt de rebre la visita del seu fill i la seva nòvia per celebrar els vint anys del noi amb un sopar. Aquesta noia, catalana de raça negra, descendeix d‘una  família cubana que va patir l’esclavisme. Els pares del noi, aparentment oberts, semblen acceptar la noia, però a poc a poc apareixen les preguntes molestes, els comentaris racistes, la superioritat de…

Quan escoltem Pavarotti fent el do de pit de Nessun dorma, l’ària de Turandot de Puccini, sembla una ironia que el gran compositor de Lucca morís d’un càncer de gola abans de poder enllestir aquesta òpera. Mort a Brussel·les on havia anat a tractar-se la malaltia, el final va anar a càrrec de Franco Alfano a partir dels apunts deixats pel compositor. Escenificada en una Xina de conte de fades – un conte de fades…

Falaise és un precipici, un penya-segat, alguna cosa que té risc i que t’hi pots precipitar. Com anell al dit per aquesta Falaise que ens regala la companya  franco-catalana Baró d’Evel, dirigida per Blaï Mateu i Camille Decourtye. Falise és circ, teatre, música, animals que dialoguen amb els humans, acrobàcia,  dansa, poesia… Quasi dues hores de somni, de vertigen, de poesia, de tendresa, d’emoció, de positivitat davant la vida, de sentit de l’humor. Vuit actors/actrius…

És un dia de l’any 1967, quan la BBC emet “Our World”, el primer programa via satèl·lit, i tot el món pot cantar i ballar alhora All you need is love. Estem en una sala desordenada i caòtica, amb cendrers plens de burilles, cerveses i molt de fum de porro. Coixins i mocadors de colors  psicodèlics. Un noi i una noia s’acaben de conèixer i ballant, ballant, s’enamoren. Són hippys i estan disposat a menjar-se…