Més de setanta any han esperat els devots de l’òpera barroca que acostumen a anar al Liceu per poder veure de nou Dido i Aeneas, que Henry Purcell va crear fa 300 anys. Però ha valgut la pena esperar, perquè potser no es podia haver fet res més meravellós. Una petita orquestra francesa de dotze instrument, Les Arts Florissants, dirigida per William Christie, gran especialista en música barroca. I una coreògrafa granadina, Blanca Li, que…
Llegir més
La nova atracció del passeig de Gràcia de Barcelona és una cara de noia molt blanca, d’ulls clucs, amb llavis misteriosos. Hi ha cua de turistes per fer-s’hi fotos i,si pot ser, que hi surti la portalada de la casa Milà de Gaudí o els ferros de les magnífiques baranes de Jujol als balcons de la Pedrera. Dues o tres llaminadures pel mateix preu. Aquest immens cap de dona és l’entrada a l’exposició sobre l’obra…
Llegir mésLa Perla 29 és un centre d’art escèniques de Barcelona on s’hi cou una de les millors ofertes teatrals que podem trobar a la ciutat i al país. Anar a la Biblioteca de Catalunya, l’espai teatral que utilitzen, és sempre anar al segur. La nau gòtica, una de les dependències de la Biblioteca, es transforma i s’adapta a cada obra: les parets de pedra, el sostre amb les claus de volta, els finestrals… creen un…
Llegir més
J.B.Priestley sempre va enyorar la vida cultural i les cases victorianes de la seva ciutat, Bradford. Enyorava l’ambient “respectable” del barri de la seva infantesa i la vida social que s’hi feia. Aquesta pàtina de luxe, enyorança i desencant que el temps li va deixar a la memòria és el que fa servir en la majoria de les seves obres. El temps i els Conway, escrita al 1937, és una peça cabdal del teatre anglès….
Llegir més
Eleonora Carrington (Lancashire, 1917- Ciutat de Mèxic, 2011) és una de les artistes més rellevants del surrealisme, encara que a Europa no se li ha donat la importància que mereix fins fa ben poc. Ara, i per primera vegada, es pot veure una exposició a la Fundació Mapfre de Madrid que intenta omplir aquest buit. Dona discreta però rebel, defensora dels drets de les dones, sempre connectada amb la natura i el món de les…
Llegir més
Deia Lucian Freud: “Què li demano a una pintura? Li demano que sorprengui, pertorbi, sedueixi, convenci.” No és una pintura fàcil, la seva, no agrada a tothom, no és còmode, més aviat incomoda, neguiteja. Com diu ell: pertorba. Però el públic fidel fa quilòmetres per anar-la a veure. Aquesta primavera es pot visitar al Museu Thyssen de Madrid la retrospectiva “Lucian Freud. Nuevas perspectivas”, que ja s’ha vist a Londres en motiu del centenari del…
Llegir més
El Rèquiem de Mozart ha estat sempre voltat d’una llegenda que el fa més atractiu i misteriós. Sembla ser que el compositor estava al llit, malalt, i va demanar a un dels seus alumnes que acabés l’obra perquè ja no s’hi veia en cor. Mozart no va sentir mai aquest final, però el dia del seu funeral l’orquestra i els cors van interpretar una part del seu Rèquiem, que seria una de les obres més…
Llegir més
La fotografia està d’enhorabona, a Barcelona. Fa cosa d’un any es va obrir una nova galeria, Foto Nostrum, i aquests dies hi podem veure dues grans exposicions: Robert Doisneau, Le temps Retrouvé i Alsina Textures. Ens centrarem en Doisneau, un dels grans noms de la fotografia. Aquí es presenten una cinquantena d’imatges festes entre el 1934 i el 1971, cedides per l’Atelier Robert Doisneau, que dirigeix les seves filles. És la primera vegada que s’exposa…
Llegir més
Estem davant del quadre Els menjadors de patates, una de les pintures més representatives de la primera època de Van Gogh. Un grup de pagesos al voltant d’una taula es reparteix unes quantes patates sota la mísera llum que els cau aplomada al mig. Van Gogh hi va treballar molt i en va fer diversos esbossos que enviava al seu germà Theo abans de donar l’obra per acabada. El pintor volia que la gent entengués…
Llegir més
El món s’enfonsa. Les ciutats es neguen. El mar s’ho endú tot. La gent mira de salvar-se. Una nena cau a les profunditats, però la balena la salva…I es troba al mig de la jungla. Comença l’espectacle. Hem vist l’inici del conte en projecciós, asseguts a la butaca del Liceu. Ens submergim primer en un món catastròfic i després en una selva plena d’animals i plantes. Estem veien l’espectacle Jungle Book Reimagined de la companyia…
Llegir més