Som a l’Alemanya d’entreguerres, l’horror del nazisme és a punt d’arribar, però sembla que a ningú l’importi i la gent es llança a tota mena d’excessos, viuen al límit en una societat decadent, imaginant que són en una democràcia, però aquesta democràcia és feble, la justícia és corrupta, i es cometen abusos de poder. Els criminals és una obra escrita al 1928 per Ferdinand Brucker, amb direcció i dramatúrgia de Jordi Prat. Una posta en escena que sorprèn des del primer moment, amb un escenari dividit en “casetes”, com si tiréssim a terra les parets d’un edifici i poguéssim veure què passa a cada pis, a cada habitació, amb personatges que, d’una manera o altra, delinqueixen i es van movent i salten d’una habitació a una altra, convertint l’escenari en un gran trencaclosques.
La segona part de l’obra és un judici, o una farsa de judici en una societat corrompuda, fins i tot els personatges que són jutjats semblen jugar amb aquest món de farsa. A la tercera part l’escenari es converteix en un cabaret berlinès dels anys 20, amb prostitutes i homosexuals sense manies. I en mig del batibull una dona que no deixa de fer all i oli. O una altra imatge per recordar: l’actor Joan Carreras cantant i ballant vestit amb mallot de presidiari. Segons diu el propi autor: tothom pot ser criminal si es donen les circumstàncies. Els criminals és una obra espectacular perquè el muntatge és espectacular i els actors molt bons. Però és com si li faltés un guió més potent, amb diàlegs més interessants que els que sentim.
Es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya fins al 26 de maig.
Isabel Olesti