L’any 1984, al número 21 de la revista d’art Lápiz, hi sortia una llarga entrevista amb Miquel Barceló. A la portada hi havia un retrat del pintor, amb pentinat i camisa de modern dels anys vuitanta del segle passat, un cop deixats enrere els setanta hippies, progres i contraculturals. Al sumari, s’hi deia que Miquel – Miguel en aquella revista – Barceló “es el pintor de moda. Algunos opinan que…

Encara que al Teatre Lliure anem a veure una obra titulada Ifigènia, hi veurem almenys dues Ifigènies. Eurípides va escriure dues obres sobre el mateix personatge, i curiosament – com passa de vegades en les tragèdies gregues – l’ordre de creació no es correspon amb l’ordre de la historia. La primera va ser Ifigènia a Tàuride, on el personatge, miraculosament salvat del sacrifici a Àulide, és la sacerdotessa d’un culte que s’assembla al món de…

        Céleste Albaret era una mujer criada en el campo que fue a vivir a Paris en 1913, recién casada. Tenía 21 años. Fue entonces cuando Marcel Proust la contrató, primero como una criada más, pero poco a poco Céleste se involucró en la vida i la escritura de Proust y llegó a ser su secretaria, su enfermera, su madre, su amiga y su inseparable gobernanta hasta su muerte, en 1922. Nueve…

Som a l’Alemanya d’entreguerres, l’horror del nazisme és a punt d’arribar, però sembla que a ningú l’importi i la gent es llança a tota mena d’excessos, viuen al límit en una societat decadent, imaginant que són en una democràcia, però aquesta democràcia és feble, la justícia és corrupta, i es cometen abusos de poder.  Els criminals és una obra escrita al 1928 per Ferdinand Brucker, amb direcció i dramatúrgia de Jordi Prat. Una posta en…

Sempre hi ha expectació quan Paul Auster treu un llibre nou. Aquesta vegada es diu que potser serà l’últim ( l’escriptor té un càncer), però ningú ho vol creure perquè qualsevol novel·la d’Auster, amb els seus alts i baixos, atrau poderosament, emociona, i el que diu sempre és interessant. Baumgartner, l’última novel·la,  és un professor de filosofia de setanta dos anys que en fa nou que va perdre la seva dona ofegada al mar. Com…

Podria semblar que muntar una gran exposició conjunta de Joan Miró i Pablo Picasso al Museu Picasso i a la Fundació Miró és una redundància. La Fundació té el fons més important de Joan Miró i el Museu Picasso és, després del de París, el segon més important de l’artista malagueny al món. Però la realitat és que aquesta exposició és una de les principals arreu del món en aquesta temporada artística, tant per la…

Una parella de l’alta burgesia, interpretada per Joan Carreras i Mireia Aixalà, està a punt de rebre la visita del seu fill i la seva nòvia per celebrar els vint anys del noi amb un sopar. Aquesta noia, catalana de raça negra, descendeix d‘una  família cubana que va patir l’esclavisme. Els pares del noi, aparentment oberts, semblen acceptar la noia, però a poc a poc apareixen les preguntes molestes, els comentaris racistes, la superioritat de…

Quan escoltem Pavarotti fent el do de pit de Nessun dorma, l’ària de Turandot de Puccini, sembla una ironia que el gran compositor de Lucca morís d’un càncer de gola abans de poder enllestir aquesta òpera. Mort a Brussel·les on havia anat a tractar-se la malaltia, el final va anar a càrrec de Franco Alfano a partir dels apunts deixats pel compositor. Escenificada en una Xina de conte de fades – un conte de fades…

Falaise és un precipici, un penya-segat, alguna cosa que té risc i que t’hi pots precipitar. Com anell al dit per aquesta Falaise que ens regala la companya  franco-catalana Baró d’Evel, dirigida per Blaï Mateu i Camille Decourtye. Falise és circ, teatre, música, animals que dialoguen amb els humans, acrobàcia,  dansa, poesia… Quasi dues hores de somni, de vertigen, de poesia, de tendresa, d’emoció, de positivitat davant la vida, de sentit de l’humor. Vuit actors/actrius…

És un dia de l’any 1967, quan la BBC emet “Our World”, el primer programa via satèl·lit, i tot el món pot cantar i ballar alhora All you need is love. Estem en una sala desordenada i caòtica, amb cendrers plens de burilles, cerveses i molt de fum de porro. Coixins i mocadors de colors  psicodèlics. Un noi i una noia s’acaben de conèixer i ballant, ballant, s’enamoren. Són hippys i estan disposat a menjar-se…