Una antològica d’Antonio López a Barcelona és alhora un luxe i una ocasió d’or. Un luxe perquè feia molt de temps que no hi havia una exposició tan àmplia de l’artista de Tomelloso a la Ciutat Comtal i una ocasió d’or per fer un repàs a la seva dilatada trajectòria des de les primeres obres fins ara mateix. Una de les coses més sorprenents de la seva obra és la unitat básica que té des…

Els que vivim a les gran ciutats acostumem a anar pel carrer mirant a terra, o pitjor, mirant el mòbil. I ens perdem moltes coses. Però també podem ser del gremi dels curiosos i  passar cents de vegades per davant la casa de les Punxes, el Cercle del Liceu o la casa Bloc i preguntar-nos què hi ha darrere la façana. Són llocs privats o d’accés restringit i ja se suposa que no hi pot…

T de Teatre porta més de trenta anys en escena, sempre buscant nous reptes que acostumen a enganxar, per això el públic ja hi va convençut que s’ho passarà bé, que sortirà content i agraït de passar una bona estona. Això ja ho tenen assegurat. Aquesta vegada han demanat al director argentí Mariano Tenconi Blanco que els escrivís una obra a la seva mida: quatre monòlegs per a quatre actrius que també ha dirigit i…

Pere Arquillué fa l’obra El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc de Josep Maria Miró al Teatre Romea. Es tracta d’un monòleg, o més aviat d’un enfilall de monòlegs, sobre la troballa del cos d’un jove mort, segurament assassinat, enmig d’un tros, tots dits i encadenats per l’actor terrassenc. L’obra comença amb el monòleg del jove mort – ens recorda el començament de la gran pel·lícula Sunset Boulevard, de Billy Wilder,…

Ara es diu Les nits de Barcelona, però el format és exactament igual que el dels últims anys al Palau de Pedralbes. Canvi de nom però la mateixa filosofia, que funciona la mar de bé en aquestes nits d’estiu tòrrides i amb ganes de sortir de casa. Els jardins de Pedralbes són un preàmbul ideal abans d’un bon concert a l’aire lliure. La programació tempta. Les portes s’obren dues hores abans de l’actuació i el…

Tina Modotti va tenir una vida curta i intensa, escampada per mig món i amb uns canvis de medi social profunds. Però nascuda en una família pobra friülana – una regió del nord d’Itàlia amb una llengua romànica pròpia en la qual va escriure alguns poemes Pier Paolo Pasolini -, a Udine, sempre va tenir clar de quina banda estava. Després d’emigrar a San Francisco de ben jove, allí va establir relacions amb la bohèmia…

Ink és el títol de l’espectacle. Ink vol dir tinta. I en aquest cas és la tinta d’un pop, allò que treu per protegir-se. L’escenari és de color negre, com la tinta, i està voltat d’un plàstic que es belluga i vola al mínim moviment. En un costat una mànega que no para de treure aigua amb un aspersor. I a sota el raig un home vestit de negre. Només sentim el soroll de l’aigua….

Deia Lucian Freud: “Què li demano a una pintura? Li demano que sorprengui, pertorbi, sedueixi, convenci.” No és una pintura fàcil, la seva, no agrada a tothom, no és còmode, més aviat incomoda, neguiteja. Com diu ell: pertorba. Però el públic fidel fa quilòmetres per anar-la a veure. Aquesta primavera es pot visitar al Museu Thyssen de Madrid la retrospectiva “Lucian Freud. Nuevas perspectivas”, que ja s’ha vist a Londres en motiu del centenari del…

El Rèquiem de Mozart ha estat sempre voltat d’una llegenda que el fa més atractiu i misteriós. Sembla ser que el compositor estava al llit, malalt, i va demanar a un dels seus alumnes que acabés l’obra perquè ja no s’hi veia en cor. Mozart no va sentir mai aquest final, però el dia del seu funeral l’orquestra i els cors van interpretar una part del seu Rèquiem, que seria una de les obres més…

La fotografia  està d’enhorabona, a Barcelona. Fa cosa d’un any es va obrir una nova galeria,  Foto Nostrum, i aquests dies hi podem veure dues grans exposicions: Robert Doisneau, Le temps Retrouvé i Alsina Textures. Ens centrarem en Doisneau, un dels grans noms de la fotografia. Aquí es presenten una cinquantena d’imatges festes entre el 1934 i el 1971, cedides per l’Atelier Robert Doisneau, que dirigeix les seves filles. És la primera vegada que s’exposa…