És un dia de l’any 1967, quan la BBC emet “Our World”, el primer programa via satèl·lit, i tot el món pot cantar i ballar alhora All you need is love. Estem en una sala desordenada i caòtica, amb cendrers plens de burilles, cerveses i molt de fum de porro. Coixins i mocadors de colors psicodèlics. Un noi i una noia s’acaben de conèixer i ballant, ballant, s’enamoren. Són hippys i estan disposat a menjar-se el món: viatjaran, experimentaran amb drogues, tindran èxit… La vida és meravellosa. Tot està per fer. Fi de la primera part.
Som als anys 90, en una casa adossada, amb el seu jardí. La parella viu per treballar, té dos fills adolescents que creixen sols perquè els pares no poden estar per ells, perquè estan, bàsicament, per fer diners i pagar la hipoteca. La beguda els ajuda a tirar endavant, tenen amants i no se n’amaguen perquè el seu pacte era la sinceritat. Però hi ha crits i retrets i els fills que s’escapoleixen per no sentir-los. Fins que el matrimoni decideix separar-se. Fi de la segona part.
Som al 2011, en una casa moderna i de disseny. Els pare, jubilat, es dedica al jardí. El fill petit , que sembla que no se’n surt a la vida, viu a recer del pare. I apareix la filla, i també la mare, perquè la nena, que ja té 40 anys, els ha de dir una cosa important. I aquí està la clau, o el resum de l’obra.
Mike Barlet va escriure aquesta comèdia l’any 2011, quan, igual que ara, els fills estan més ben preparats que els pares, però en canvi els costa molt més tirar endavant. L’obra és un debat generacional, una comèdia àcida a ritme de Love, love, love. Magnífic treball d’actors – els quatre – David Selvas, Laia Marull, Clara de Ramon, Marc Bosch, dirigits per Julio Manrique. La podeu veure a la Villarroel. I val molt la pena.
Isabel Olesti