Un escenari voltat de testos de ceràmica acabats de modelar. A la primera escena, un dels actors (Blai Mateu) ensopega –  amb un gest de bon pallasso – i el test cau i es trenca en mil bocins. Desconcert. No sé què fer. I ara què passarà…  Tot l’espectacle és aquest desconcert, aquest no sabem on anem, aquesta incertesa, aquest tot depèn de com es miri, o mira pel forat i al fons veuràs la…

La garantia que una obra de teatre que s’anuncia còmica funcioni és saber que el públic, ja d’entrada, ve a riure, i un cop assegut a la butaca es deixa anar i riu aviat, perquè coneix la companyia i sap que són bones. T de teatre és una de les companyies  de prestigi del país,  per tant, el públic no compta que el deixin decebut. Això és més o menys el que passa amb Avui…

L’escriptor barceloní Francisco Casavella (1963-2008) va escriure entre el 2002  i 2003 la novel·la El dia del Watusi,  dividida en tres parts.  Repassa la història de la Barcelona canalla dels anys 70, el barri sòrdid de Montjuïc, ple de barraques i prostitutes que feien la vida entre cotxe i cotxe del final del carrer Nou de la Rambla. La mort de Franco i el que s’ha anomenat “la transició”, amb una proliferació de partits i…

        Podríem només tancar els ulls i escoltar la musicalitat dels versos de Josep Maria de Sagarra i deixar-nos endur per aquest doll de paraules del dramaturg. Però val la pena seguir els moviments d’escena i submergir-nos en aquesta història on s’hi barreja l’amor, la hipocresia, l’honor, el poder i sobretot l’abús sobre les dones. La corona d’espines es va estrenar el 1930 al Teatre Novedades de Barcelona i ha trigat 30…

A La Pedrera, la pedra respira com si s’hi hagués infiltrat una remor d’aigua subterrània. És l’efecte de Cristina Iglesias, que hi ha fet aparèixer els seus passadissos d’ombra, els seus murs que degoten memòria, les seves cambres metàl·liques on l’aire s’espesseix i es torna dens com un record que no se sap d’on prové. El visitant entra —o potser és absorbit— per aquesta successió d’espais que semblen fets per ser oblidats i redescoberts alhora,…

      Abans que obra de teatre La trena ha sigut una novel·la de l’escriptora francesa Laetitia Colombani, amb mig milió d’exemplars venuts i vora una trentena de traduccions. La trena és la història de tres dones ben diferents en tres ciutats ben allunyades física i culturalment. Les tres dones lluiten per la llibertat, pel seu destí, per ser reconegudes, per tenir una vida millor. Les tres han d’afrontar les adversitats per tirar endavant….

               La vida i l’obra d’Antoni Clavé són curiosament originals si les comparem amb els pintors amb qui comparteix generació. Tot i que va tenir uns començaments típics dels artistes del seu temps – estudis a la Llotja, amb professors com Josep Mongrell, valencià deixeble de Pinazo i Sorolla -, a diferència dels seus companys, com Emili Grau Sala, bona part de la seva vida es va dedicar a…

Ja fa setze anys que en  començar la tardor, a Barcelona i alguns pobles que la volten se celebra un festival d’arquitectura que acull centenars d’edificis i milers de persones que els visiten. És una manera que la gent pugui conèixer de forma gratuïta edificis i espais que normalment no són accessibles. Aquest anys han estat vora 200 espais entre esglésies, vivendes, museus, botigues, torres, hospitals, galeries, tanatoris, estudis, palaus… Una iniciativa, el Open House…

           Roal Dalh està considerat un dels millors escriptors del segle XX. Nascut a Gal·les el 1916, es va fer mundialment famós per les versions cinematogràfiques d’uns quants llibres seus que ja han passat a la historia de la literatura: Les bruixes, Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolata. Però Dalh va escriure moltíssimes més històries pensades pels nens, que han meravellat també els grans pel seu món fantàstic, divertit,…

Alex Rigola ha deixat  el seu petit teatre Heartbreak Hotel, a Sants, on hi caben un reduïdíssim grup d’espectadors i l’escenari és un petit rectangle a peu pla, per tornar a la grandiositat de la sala Fabià Puigcerver del Lliure. Si havia de tornar al teatre que va dirigir durant molts anys amb un èxit rotund havia de ser en gran format. I buscant el gran format Rigola ha apostat per adaptar al teatre la…