LA SENYORETA JÚLIA

         L’any 1985 el Teatre Lliure, que llavors només era a Gràcia, va estrenar una memorable Senyoreta Júlia dirigida per Fabià Puigcerver i interpretada per Anna Lizaran i Lluis Homar. En la celebració dels 50 anys del Lliure s’ha posat en escena diferents obres que van marcar la trajectòria d’aquell petit espai de Gràcia que va  revolucionar la manera d’entendre el teatre.

        Ara el Lliure ha encarregat a la directora brasilera Christiane Jatahy una nova visió d’aquesta obra de l’escriptor suec August Strindberg estrenada el 1889. L’any 2011 Jatahy havia dirigit Júlia al Brasil remarcant l’herència esclavista i el poder que té sobre l’altre qui ocupa una situació de privilegi. Diu Jatahy que una obra no és mai la mateixa quan es torna a fer. Quinze anys més tard ens presenta una altra Júlia en un context molt diferent del Brasil esclavista. Aquí és un immigrant marroquí que fa de xofer de la senyoreta Júlia, una noia que encara és una menor i que juga amb l’immigrant,a la vegada que ell, culte i educat, també sap el que vol. Racisme i discriminació, intolerància i prejudici i també misogínia. Els actors catalans Júlia Genís i Moha Amazian es posen en el paper de la noia de família rica i el lacai magrebí.

        Jatahy utilitza tant el teatre com el cinema i fa dialogar els actors entre la pantalla i l’escenari, sempre amb una càmera que els segueix i ofereix primers plans de les escenes. Fins i tot hi ha un moment que els dos actors abandonen l’escenari i fugen del teatre i els veiem a la pantalla al mig del carrer parlant amb els vianants, que queden ben parats. Fantàstica l’actuació dels dos protragonistes i la gràcia d’aquest joc entre el cinema i el teatre.