Podríem només tancar els ulls i escoltar la musicalitat dels versos de Josep Maria de Sagarra i deixar-nos endur per aquest doll de paraules del dramaturg. Però val la pena seguir els moviments d’escena i submergir-nos en aquesta història on s’hi barreja l’amor, la hipocresia, l’honor, el poder i sobretot l’abús sobre les dones. La corona d’espines es va estrenar el 1930 al Teatre Novedades de Barcelona i ha trigat 30 anys a representar-se de nou. Precisament el director de l’actual versió que es pot veure al TNC, Xavier Albertí, explica que va triar aquesta obra perquè ha estat molt poc representada i no desmereix de les gran obres de Sagarra.
La Corona d’espines se situa a Solsona a finals del segle XVIII. Narra els embolics d’un acord de matrimoni de conveniència entre una pubilla i un jove suposadament orfe i apadrinat per l’oncle. Aquí només hi val els diners que té cada família i els pares dels dos joves maneguen el casament sense tenir en compte el que volen i senten els fills. Com un negoci de compra i venda. Però la història va més enllà i qui té la clau de la trama és la criada, ja madura, que porta una història a dins – la seva corona d’espines – i que aconsella els joves, renya el seu amo quan convé i finalment també s’allibera del seu gran secret.
És significatiu el moment històric on s’emmarca l’obra: el final de la dictadura de Primo de Rivera i la mort amb guillotina de Lluís XVI i M. Antonieta. És un moment de canvi i revolució que marquen les peripècies dels personatges perquè la societat, dins l’obra i en el context de l’època que va ser escrita, era a punt de fer un gir de 360º.
El director ha optat per no actualitzar l’obra, una “mania” molt d’ara que no sempre surt bé, i la posta en escena es manté al segle XVIII. Els actors parlen en vers, i no és fàcil, i segons es mouen i depenent d’on et toca la butaca, es perd el fil. Una llàstima. Divina la majordona, la Marta, que és la protagonista: Àngels Gonyalons. I perfecte el senyor de Bellpuig, Abel Folk, com tota la resta d’actors i actrius, protagonistes i secundaris. Per sort, La corona d’espines voltarà per Catalunya. Molt recomanable.
Isabel Olesti