L’any 1917 Marcel Duchamp va crear l’obra “Font”, que consistia en un urinari de porcellana firmat per un misteriós R. Mutt. La va presentar a la Societat d’Artistes Independents – on feia de jurat – i la van  retirar de seguida. Encara que l’obra original s’ha perdut, en va quedar la fotografia que n’havia fet el gran fotògraf Alfred Stieglitz i que va exposar a la seva galeria del número 291 de la Cinquena…

          La jornada del 14 d’agost el V Festival Jordi Savall ens va deixar dues actuacions notables. A la sala del Dormitori del monestir de Santes Creus , a la tarda, el Ricercar Consort de Philippe Pierlot ens va oferir Clarobscurs, música ibèrica per a violes de gamba. A partir d’algunes peces de l’obra Libro de tientos (i moltes més coses) de Francisco Correa de Arauxo i d’autors afins ens va…

        Crec que tots els tastaolletes musicals que vam poder assistir als concerts del dia 15 d’agost al V Festival Jordi Savall marcarem aquesta festa de la mare de déu al nostre calendari. A la tarda, al Dormitori de Santes Creus, vam poder sentir dos quartets de Haydn i de Beethoven magistralment tocats pel Quartet Casals, va que suar la camisa, i no pas de manera metafòrica, enmig del vol d’unes quantes…

     Torna el Festival Savall per omplir de música antiga  alguns racons de la Catalunya meridional, més aviat escassos en  cultura d’alta volada. Una setmana del mes d’agost per impregnar-nos de música en espais mil·lenaris, com el monestir de Santes Creus, o racons amb encant com l’ermita de la Serra de Montblanc o el convent de les Arts d’Alcover.       Aquest anys el festival ha deixat Poblet i incorpora Valls i Alcover. …

Les piles és un poblet  de dos-cents habitants de la Conca de Barberà. Allí neix el riu Gaià i els mesos de calor les cigales rasquen les ales com boges sota un sol implacable. La majoria de cases són de pedra i es nota que fa poc que les han restaurat o les han aixecat de nou. Allí se celebra des de fa tretze anys un festival de dansa fora del corrent. La gràcia és…

            La novel·lista Donna Leon, creadora del personatge del comissari Brunetti de Venècia, gran amant de l’òpera i amiga de la mezzosoprano Cecilia Bartoli, deia en una entrevista que després de veure una de les llarguíssimes òperes wagnerianes va necessitar quinze dies de música barroca per recuperar-se.  No direm res de dolent de Wagner, però sí que farem l’elogi de les òperes barroques, la majoria d’elles oblidades durant un parell…

          Com no va dir –però gairebé – Tolstoi, totes les parelles felices s’assemblen i totes les desgraciades ho són a la seva manera. En aquest cas, ens trobem amb una parella feliç – feliç en la carretera plena de sots de l’amor, com diu la cançó de jazz. Feliç fins a la mort i més enllà, fins a l’humus.                 Al programa de mà que ens donen al Teatre lliure…

         Nacho Duato diu que no és un artista sinó un artesà del moviment, com aquell que fa unes sabates ell fa coreografies. Busca la bellesa interior i lluita per la veritat. Aquesta bellesa l’ha portat  per tot el món i reconeix que l’estimen més fora d’Espanya. Encara parla amb nostàlgia de quan era director de la Compañía Nacional de Danza i les vegades que venia a Barcelona i el públic vibrava…

           Al fill de Joan Font li van preguntar un dia, quan era petit, de què treballava el seu pare. “El meu pare no treballa”, va dir convençut. “El meu pare i els seus amics es troben sota una carpa i juguen, canten, salten i ballen…” El nen s’havia adonat que allò no era treballar, tal com entén la majoria de mortals, allò era viure, passar-ho bé, buscar la felicitat… I…

             L’any 1955 Joan Fuster encetava la seva carrera assagística amb El descrèdit de la realitat.  Es tracta d’una mirada a vol d’ocell de la relació de la pintura amb la realitat des del Giotto fins, diguem-ne, el moment de publicació del llibre. És, segurament, un dels millors textos de teoria de l’art publicats en la seva època, amb la curiositat de ser d’un autor valencià en una llengua que…