L’escriptor barceloní Francisco Casavella (1963-2008) va escriure entre el 2002 i 2003 la novel·la El dia del Watusi, dividida en tres parts. Repassa la història de la Barcelona canalla dels anys 70, el barri sòrdid de Montjuïc, ple de barraques i prostitutes que feien la vida entre cotxe i cotxe del final del carrer Nou de la Rambla. La mort de Franco i el que s’ha anomenat “la transició”, amb una proliferació de partits i sindicats i també d’assassinats, la facilitat de drogar-se, la mort per sobredosi, els escàndols polítics i financers, l’engany i el desengany, sobreviure com es pot… Fins arribar a les portes dels Jocs Olímpics. La història comença al 1971, quan troben flotant al port la filla del cap del barri, violada i assassinada. Tothom culpa el Watusi, un personatge que s’anomena molt i no apareix mai. I acaba amb sorpresa.
D’aquesta novel·la el dramaturg Ivan Morales n’ha fet l’adaptació i la direcció, que ja va tenir un gran èxit la temporada del 2023/24, amb una rècula de premis. Ara repeteix per la porta gran a la sala Fabià Puigcerver del Lliure, amb alguns actors canviats. L’obra és molt coral, amb set actors que s’hi deixen la pell, canten, ballen, toquen instruments, munten i desmunten l’atretzo… L’escenografia és simple i va canviant. La música en directe és bàsica i et col·loca en el temps.
No és estrany que si la novel·la ocupava tres llibres gruixuts l’obra també sigui llarga. Però potser no calia tant. Quatre hores, en tres parts, com el llibre, resulten una mica massa. La primera part és la millor. La segona va perdent força, es dona voltes a les mateixes coses que s’haurien pogut resumir o suprimir. I més o menys passa el mateix amb la tercera part. Però és innegable que la història i la manera d’explicar-la atrauen el públic, que al final aplaudeix fervorosament.