Abans que obra de teatre La trena ha sigut una novel·la de l’escriptora francesa Laetitia Colombani, amb mig milió d’exemplars venuts i vora una trentena de traduccions. La trena és la història de tres dones ben diferents en tres ciutats ben allunyades física i culturalment. Les tres dones lluiten per la llibertat, pel seu destí, per ser reconegudes, per tenir una vida millor. Les tres han d’afrontar les adversitats per tirar endavant. Són dones fortes malgrat tot i viuen amb esperança i il·lusió.
La trena uneix aquestes dones. Una trena que es talla i serveix d’ofrena a un déu hindú quan no es té res més per oferir. La trena que es recull i es prepara en un petit negoci familiar de Sicília. La trena que acaba en un despatx d’una advocada d’èxit del Quebec amb càncer de mama.
La història està realment tramada com una trena que va d’una situació a una altra en qüestió de segons. En un escenari neutre amb tres sortides es projecten imatges que ens transporten al lloc que passa l’escena. Les tres actrius van d’un personatge a un altre gairebé volant. No només es canvien el vestuari sinó que es transformen en un obrir i tancar d’ulls en una altra persona. Una dona hindú que lluita perquè la seva filla aprengui a llegir i no es dediqui a agafar excrementes pel carrer, com ha fet ella sempre. O la noia siciliana que lluita per no perdre el negoci familiar de preparar perruques. O I’advocada que no vol perdre el seu estatus, ara que està malalta i no pot rendir com abans i veu que l’arraconen.
Clara Segura dirigeix aquesta obra i no es mou de l’escenari perquè és la narradora i si convé fa algun paper secundari de suport. Una obra interessant interpretada per tres – o quatre – actrius d’alta volada.
