Estem davant del quadre Els menjadors de patates, una de les pintures més representatives de la primera època de Van Gogh. Un grup de pagesos al voltant d’una taula es reparteix unes quantes patates sota la mísera llum que els cau aplomada al mig. Van Gogh hi va treballar molt i en va fer diversos esbossos que enviava al seu germà Theo abans de donar l’obra per acabada. El pintor volia que la gent entengués la vida d’aquelles persones que treballaven la terra amb les mateixes mans que es repartien les patates. Gent lletja i malgirbada. Un oli del 1885 que no cauria bé perquè no era agradable de veure, però que el pintor reivindicava com un dels millors dels primers temps. Val la pena aturar-se en un altre oli, El mas, que és la casa on vivia la mateixa família que va pintar a Els menjadors de patates. Una casa amb sostre de palla, és l’hivern, els arbres estan pelats i s’entreveu un ratlla de sol entre els núvols del fons. Veiem una dona surt de la casa…
Van Gogh va morir als 37 anys sense a penes vendre res. Les seves pintures van anar a parar entre el seu germà Theo, que moriria un any més tard que Vincent, i les que regalaria al seu psiquiatre. La dona de Theo, Johanna, va heretar unes nou-centes pintures i més de mil dibuixos, a banda de quadres de pintors de l’època. Aquesta col·lecció, Johanna la va donar a conèixer aviat. Tenia pocs recursos econòmics, però es va vendre algunes versions del mateix quadre que Vincent acostumava a pintar. També va publicar les cartes entre els dos germans, bàsiques per entendre l’obra del genial pintor i les seves angoixes. El fill de Theo continuaria expandint la col·lecció, fins que el 1905 es va crear la Fundació Van Gogh. Al 1976, encara en vida del nebot, s’obriria l’actual museu, renovat fa uns anys.
Amb el pas del temps hi ha hagut una exaltació de Van Gogh. El pintor s’ha fet popular i el museu rep visites de tot tipus de públic, més enllà dels amants de l’art. És una pintura lluminosa, que entra de seguida pels ulls, paisatges que sembla que hi puguis entrar, flors amb tots els matisos de colors, la infinitat dels seus propis retrats… La vida del pintor contribueix a engrandir el mite i fan que Van Gogh estigui en el rànquing dels artistes més venerats i el museu sigui un dels més visitats del món. La manera de mostrar la col·lecció és molt didàctica i ajuda a entendre l’obra del pintor. El museu també exposa diferents pintures de Manet, Monet, Gauguin o Toulouse-Lautrec que Van Gogh admirava.
El pintor va viure en un continu neguit, tant en la vida com en la manera d’arribar a allò que volia expressar pintant. ”Sempre estic fent allò que encara no puc fer per tal d’aprendre com es fa.”