Al fill de Joan Font li van preguntar un dia, quan era petit, de què treballava el seu pare. “El meu pare no treballa”, va dir convençut. “El meu pare i els seus amics es troben sota una carpa i juguen, canten, salten i ballen…” El nen s’havia adonat que allò no era treballar, tal com entén la majoria de mortals, allò era viure, passar-ho bé, buscar la felicitat… I d’allò en va fer, ell i tants d’altres, la seva manera de guanyar-se la vida, el que es diu un ofici.
Joan Font ha celebrat els 50 anys que fa que és director de Comediants presentant un espectacle ell sol, aquest cop al teatre l’Akadèmia de Barcelona. I no podia dur millor títol que “El venedor de fum”. Fum que aparentment no es pot agafar, s’escola entre les mans, però aquest fum és màgic, o ell ens el fa màgic, i ens porta a un altre univers ple de capgrossos, focs, titelles, ombres i màscares, sols i llunes i vaixells de paper que acaben volant cel amunt.
Amb guió de Piti Español, gat vell en aquests afers, Joan Font fa un recorregut per la seva vida, que és la vida de la faràndula dels últims 50 anys. Carregat amb una maleta, ens treu màscares i ens explica el seu món particular, des de fer d’actor a la Passió d’Olesa de Montserrat seguint la seva mare, l’aventura de muntar un teatret amb el seu germà a les golfes de casa, passant per fer d’aprenent d’actor, que vol dir posar cadires fins a ser tècnic de llums, el curs de teatre a París, l’inici de Comediants l’any 1972, la censura i les visites de la policia, la carpa i el teatre l’Odeon de Canet, els viatges, les òperes i cerimònies que ha dirigit, el èxits i fracassos, el dolor de veure cremat tot l’espai on treballaven, la casa i una maleta amb les màscares que havia arreplegat en tots els seus viatges… Però van remuntar. Joan Font sap que el temps s’escola i que no hi ha marxa enrere. Però es manté com aquest “home de teatre” que és i serà fins que, algun dia, com tots, travessarem la porta il·luminada que ens du, amb la nostra particular maleta, al desconegut més enllà.
Mentrestant, nosaltres, embadalits, continuem comprant-li aquest fum ple de màgia i poesia.
Isabel Olesti