Les piles és un poblet de dos-cents habitants de la Conca de Barberà. Allí neix el riu Gaià i els mesos de calor les cigales rasquen les ales com boges sota un sol implacable. La majoria de cases són de pedra i es nota que fa poc que les han restaurat o les han aixecat de nou. Allí se celebra des de fa tretze anys un festival de dansa fora del corrent. La gràcia és aprofitar un poble rural – carrers, places, el camp i els llogarrets del voltant – per muntar una cosa insòlita en un entorn que aparentment no hi encaixa. Per exemple, és un luxe assistir a un espectacle de Wim Vandekeybus amb un bosc de xops i la lluna plena com a teló de fons. O veure els fantàstics People watching en el Teatre Estrella de Santa Coloma de Queralt, la seu de la Societat Recreativa l’Estrella creada fa vora cent anys on se celebrava ball pels veïns i es veia cine mut.
Quan van dir al telenotícies de tv3 que els People watching només actuarien al Grec de Barcelona i al Danseu de Les Piles no érem conscients de la magnitud de les paraules, de la voluntat d’un grup de gent de girar la truita i ser capaços d’omplir un poble voltat de camps de gra en un frenètic cap de setmana de dansa i moviment, amb companyies de primer nivell internacional. Chapeau!
Però Danseu no es queda només en oferir espectacles, la idea és descentralitzar la cultura, lligar-la a la natura, donar suport a la creació amb tallers, classes, xerrades, ampliar coneixements dels artistes, obrir-los a Europa. I ara per ara Danseu ja connecta amb dos mil persones, estudiants del moviment integrat a la terra.
Vam quedar atrapats a la butaca, aguantant l’alè, amb l’espectacle Play dead, de la companyia de Montreal People watching, un barreja de dansa, teatre físic, circ contemporani i acrobàcia, mostrant-nos l’absurd de la existència barrejat amb humor, tendresa, violència… I vam continuar a la nit amb Notes from de void, del belga Wim Vandekeybus, amb sis ballarins que exploren l’inconscient amb un llenguatge visceral, físic i cru.
Danseu ha obert un poble. És dansa i moviment. És terra i paisatge. És tornar a les arrels per expandir-nos més lluny. Com diuen ells a la presentació “Sembrar i cultivar una llavor de cultura que s’expandeix.”
Isabel Olesti