Com no va dir –però gairebé – Tolstoi, totes les parelles felices s’assemblen i totes les desgraciades ho són a la seva manera. En aquest cas, ens trobem amb una parella feliç – feliç en la carretera plena de sots de l’amor, com diu la cançó de jazz. Feliç fins a la mort i més enllà, fins a l’humus.
Al programa de mà que ens donen al Teatre lliure de Gràcia, Tiago Rodrigues, autor i director, ens explica que va ser el primer text teatral que va escriure. A la primera part de l’obra els dos amants ens expliquen alhora – fent cor, doncs – l’anada a l’hospital a causa d’una greu crisi respiratòria d’ella. Dit per tots dos, el text, molt semblant però amb variacions, modulacions i visions paral·leles i amb petites diferències, té una gran força i els dos actors – Marta Marco i Joan Carreras – el broden.
A partir d’aquí, amb narracions de vegades paral·leles i de vegades divergents, anirem recorrent la vida comuna dels dos personatges, els canvis de domicili, el naixement d’una filla, les coincidències i els desencontres. L’escriptor madur – una de les veus principals del teatre portuguès modern i director actual del prestigiós Festival d’Avinyó – ha afegit a l’escena dramàtica inicial la visió que dóna el pas dels anys.
A partir d’un cert moment, desapareix la teatralitat – que de tota manera és mínima a tota l’obra – i ens trobem gairebé amb un resum vital que s’assembla més a la lectura dramatitzada d’una narració o a un podcast. Això sí, els dos actors tornen a brodar el conte o el podcast. No es pot demanar gaire més.