La jornada del 14 d’agost el V Festival Jordi Savall ens va deixar dues actuacions notables. A la sala del Dormitori del monestir de Santes Creus , a la tarda, el Ricercar Consort de Philippe Pierlot ens va oferir Clarobscurs, música ibèrica per a violes de gamba. A partir d’algunes peces de l’obra Libro de tientos (i moltes més coses) de Francisco Correa de Arauxo i d’autors afins ens va oferir un passeig per la música del renaixement i barroc espanyols.
Va ser un passeig per, traduint la paraula “tiento”, provatures i variacions polifòniques passades del teclat a les violes sense perdre ni una gota de força pel camí. Són oportunitats úniques per descobrir obres i autors gairebé desconeguts. No deixa de sobtar que en una Espanya tan orgullosa d’ella mateixa es pugui acabar el batxillerat sense saber que a l’Espanya del segle d’or, a més de grans escriptors i pintors prou coneguts, hi havia grans música com Tomás Luis de Victoria o els que sonaven en aquest concert, o arquitectes con Andrés de Vandelvira, autor d’obres considerades patrimoni de la humanitat a Úbeda. Són algunes de les arts que sembla que siguin les parentes pobres de l’educació.
I el vespre ens va portar un altre músic d’aquesta època, Cristóbal de Morales, amb una Missa Pro Defunctis servida amb exquisidesa per la Jove Capella Reial de Catalunya sota la direcció de Lluís Vilamajó. En aquest cas, en un espai ombradís, amb un canvi de la distribució dels bancs demanat pel director per fer més recollit l’auditori, podem dir que vam assistir a una experiència que fregava el misticisme. Amb un silenci sepulcral que va sobtar fins i tot el director, que acabat el concert va comentar que havia tingut la sensació que tocaven sense públic. Fins i tot els més irreligiosos de nosaltres crec que van sentir que estaven entrant dins de l’espai del misteri que ens fa pensar que hi ha alguna cosa més gran més enllà d’aquest món de misèries. Una cosa que només pot aconseguir la música tocada d’aquesta manera.