La vida i l’obra d’Antoni Clavé són curiosament originals si les comparem amb els pintors amb qui comparteix generació. Tot i que va tenir uns començaments típics dels artistes del seu temps – estudis a la Llotja, amb professors com Josep Mongrell, valencià deixeble de Pinazo i Sorolla -, a diferència dels seus companys, com Emili Grau Sala, bona part de la seva vida es va dedicar a feines artístiques derivatives, com els cartells de cinema, les escenografies teatrals o de ballets o la il·lustració d’obres literàries. I també a diferència de molts dels pintors dels anys vint i trenta, no va començar amb una trencadissa formal – després dels estudis acadèmics -, sinó que va anar fent una pintura cada cop més radical com més gran es feia.
A la magna exposició del Palau Martorell – amb l’afegit de la petita mostra, interessantíssima, del Centre Artístic Sant Lluc – hi podem resseguir tota la seva trajectòria. Comença amb uns cartells de cinema divertits i originals dels anys 30, amb un estil procedent del cubisme i el constructivisme rus de les dècades anteriors i que es pot trobar a moltes cobertes de les editorials més avançades del moment a Catalunya i Espanya.
La guerra civil, on va anar de soldat, i la victòria franquista marquen un canvi radical a la seva vida. S’ha d’exiliar a París, no tant per haver lluitat al bàndol republicà, sinó perquè era l’autor d’alguns dels magnífics cartells propagandístics de la CNT i les forces esquerranes. A París, on troba Grau Sala i Apel·les Fenosa i coneix Pablo Picasso, es guanya la vida sobretot com a gravador, fent escenografies o il·lustrant llibres. L’escenografia d’una producció de la Carmen de Bizet feta per Roland Petit o les il·lustracions d’una edició de bibliòfil de Gargantua de Rabelais són algunes de les obres que li donen prestigi i li permeten dedicar-se més a la pintura.
Als anys cinquanta es guanya finalment la fama de pintor important amb la sèrie dels Reis i els Guerrers, i a partir d’aquí comença una fecunda carrera pictòrica amb investigacions formals i canvis d’estil, encamellada entre la figuració i l’art abstracte. En moments diferents, utilitza la tècnica del collage, o fa servir papers rebregats, draps, metall, etc., sempre anant un pas més enllà en la recerca d’un estil modern i avantguardista. Alguns dels viatges que fa tenen una influència bàsica en la seva obra, com és el descobriment del Japó o les anades a Nova York.
Reconegut tant a França com a la seva Catalunya natal i també a d’altres països, Antoni Clavé mai no es limitarà a repetir un estil concret sinó que anirà explorant altres territoris formals.