Diu Mario Gas que quan va deixar de dirigir el Teatro Español a Madrid va decidir tornar a fer d’actor, que és el que li agrada de veritat. I ho va encertar. Difícilment sortirem decebuts d’una obra que interpreti ell. Perquè ell la fa créixer. És elegant, seductor, convincent, sap posar-se el públic a la butxaca…
A la Sala Beckett hem vist El pesimismo alegre. Mi suicidio, del matemàtic i pedagog francés Henri Roorda. En realitat és el text que va escriure Roorda abans de suïcidar-se. Va dirigit a un amic seu: li explica per què decideix acabar amb la seva vida, però també fa un repàs a la vida i confessa que l’estima. Per això, contràriament al que pot aparentar, és un text vital que repassa l’amor, la passió, el matrimoni, l’ànsia de diner, els plaers de la vida, la soledat…
Roorda era un seguidor de l’escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que proclama la pedagogia llibertària. En el mateix text ja intuïm que era un home especialment sensible, refinat, apassionat i que detesta la societat convencional. “Solo soy un jugador que quiere seguir jugando pero que no acepta las reglas del juego”, diu Roorda.
Mario Gas apareix a l’escenari amb un rigorós i elegant vestit sota una gavardina, el rellotge penjat a l’armilla i un paraigües obert. És un despatx qualsevol, amb una taula. Quan arriba treu de sota la gavardina una ampolla de vi que representa molt bo i una copa. Al carrer plou i ho farà – encara que amb menys intensitat – durant tot el que duri l’obra.
El director és Fernando Bernués, de la companyia basca Tanttaka Teatroa. Aquest text va aparèixer a Lausana l’any 1926 i es va editar gràcies als amics de l’autor.
I amb la mateixa elegància que arriba, Gas agafa el paraigües i se’n va sota la pluja.