Alex Rigola ha deixat el seu petit teatre Heartbreak Hotel, a Sants, on hi caben un reduïdíssim grup d’espectadors i l’escenari és un petit rectangle a peu pla, per tornar a la grandiositat de la sala Fabià Puigcerver del Lliure. Si havia de tornar al teatre que va dirigir durant molts anys amb un èxit rotund havia de ser en gran format. I buscant el gran format Rigola ha apostat per adaptar al teatre la novel·la publicada al 1967, El mestre i Margarita, del rus Bulgákov, un obra de culte considerada una de les millors novel·les russes del segle XX. No era un repta fàcil.
L’obra se situa a Moscou als anys 30 del segle XX i a Jerusalem en la mort de Jesucrist, al segle I. Catorze actors i actrius juguen entre la crítica i la sàtira a la societat russa burocratitzada, la corrupció, el poder, les misèries humanes… Podríem dir que els temes s’adapten perfectament al món que vivim. A la primera escena apareix un extravagant dimoni – l’actor Francesc Garrido que arrasa – i tot de criatures estranyes. Curiosament ni el mestre ni Margarita són els protagonistes i els veiem tan poc que quasi els havíem oblidat quan tornen a sortir al final.
Les escenes van saltant diverses històries: l’amor entre l’escriptor frustrat i rebutjat – el mestre – i l’admiració que hi té Margarita. Tenim la trama de la mort de Jesucrist i el judici davant Pilats i la funció de màgia negra del dimoni en el Teatre Nacional de Moscou. Quan l’espectador ha captat els diferents salts escènics l’obra atrapa perquè els actors són boníssims i el que es diu és interessant. Però l’obra potser dura massa, hi ha personatges que es difuminen i la segona part perd la intensitat de la primera, que és la que et sorprèn. Però tot i així ha valgut la pena perquè el segell Rigola sempre és senyal de bon teatre.