Crec que tots els tastaolletes musicals que vam poder assistir als concerts del dia 15 d’agost al V Festival Jordi Savall marcarem aquesta festa de la mare de déu al nostre calendari. A la tarda, al Dormitori de Santes Creus, vam poder sentir dos quartets de Haydn i de Beethoven magistralment tocats pel Quartet Casals, va que suar la camisa, i no pas de manera metafòrica, enmig del vol d’unes quantes rates pinyades que semblaven fascinades pels violins, la viola i el violoncel.
Van començar amb el Quartet de corda en Re major, op. 76, núm. 5, anomenat “fúnebre” perquè el seu segon moviment, llarg i tristoi, es feia servir en molts enterraments. La bellesa de l’obra ens va donar l’alegria i la felicitat que la música volia negar. Després es va passar a la meravella absoluta del Quartet de corda número 13 en Si bemoll major, op. 130, amb l’afegit del Gran Finale que li van fer canviar a la seva estrena perquè era massa diferent de tot el que es coneixia, encara que Beethoven el considerava la seva obra mestra. Proust va fer servir els quartets tardans de Beethoven, entre els quals hi ha aquest, com l’exemple de les obres avançades al seu temps i que només al cap dels anys troben un públic fidel que les adora. No cal dir que un d’aquests fidels era Marcel Proust.
Va ser precisament la Gran fuga final, escapçada en el seu moment, el que va portar la nit al seu punt més alt, quan semblava que Beethoven no s’acabava de decidir a acabar l’obra i l’anava allargament fins arribar a un clímax brutal, que el Quartet Casals va servir d’una manera esplèndida. Una tarda i una nit, doncs, inoblidables.