La censura prussiana va considerar que “l’Únic i la Seva Propietat” era “massa absurd perquè pugui ser perillós”. Marx i Engels, en canvi, el van considerar prou perillós per dedicar-li més de tres-centes pàgines persecutòries de la Ideologia alemanya. Nietzsche no el va esmentar mai, però va confessar a una amiga la por que tenia que un dia l’acusessin de plagiar Stirner. Des de fa més d’un segle les històries de la filosofia el defineixen com “tristament famós”. En resum: L’únic és l’obra més escandalosa de la filosofia moderna.
Roberto Calasso, Cien cartas a un desconocido, Anagrama