Fer una interpretació d’una obra clàssica sempre és un repte i un perill. I la pregunta és ¿Calia? Últimament hi ha una tendència i surten –o no – bunyols immenjables. ¿Per què s’ha de retocar o modernitzar un Hamlet quan és perfecte, i prou “modern”, tal com la va escriure Shakespeare? ¿Per què posar-la al dia utilitzant picades d’ullet inútils?
Ara podem veure al teatre Romea la revisió que Simon Stephens ha fet de L’oncle Vània de Txèkhov, estrenada a Londres el 2023. Es tracta de concentrar en un sol actor els vuit personatges de l’obra. Joel Joan és el que s’ha llençat al repte dirigit per Nelson Valente.
La Sònia i el seu oncle Vània viuen al camp i conreen les terres de la casa pairal. Però en aquest casalot hi conviu més gent amb les seves misèries, dolors i silencis, la buidor, les frustracions i amors no correspostos que fan que la família s’encari i trontolli. Una hora i mitja que Joel Joan es deixa la pell interpretant rols ben diferent, tan de sexe, com de caràcter, com físicament. Tan sols sortir per una porta i entrar per una altra ja tenim al davant un altre personatge. O posar-se unes ulleres de sol, o agafar un drap o un bastó… La llàstima és que estem viciats de veure Joel Joan en papers còmics de noi il·lús i això és molt difícil d’esbandir. Ell mateix fa anar les emocions cap al seu terreny, que és l’humor, i de vegades en una escena gairebé tràgica hi llença una astracanada que no pertany a l’obra original i que et grinyola. Tot i així aquest Vània és interessant o si més no valuós pel repte i la valentia de l’actor. Abstenir-se els amant devots de Txèkhov.
Isabel Olesti