Cada any, al mes de maig, hi ha una cita especial al foyer del Liceu: els amants de Monteverdi es troben per escoltar un recital de madrigals. Es tracta del grup vocal Concerto Italiano: dos sopranos, una mezzo, un alt, un tenor i un baix dirigits per Rinaldo Alessandrini, una autoritat en Monteverdi.
El madrigal és una peça musical per tres i sis veus, de caràcter profà, poemes o històries de cortesans, la vida quotidiana, la natura, la guerra… Va néixer a Itàlia en la segona meitat del segle XVI, encara que després tindria una gran volada per Europa, especialment per Anglaterra.
Monteverdi va escriure nou llibres de madrigals entre 1589 i 1651, l’últim dels quals es va publicar que ja era mort, al 1643. El que vam sentir al Liceu era el tercer, que està considerat un pont entre la música del renaixement i la barroca, amb dissonàncies més agosarades i estil més declamat. Aquest Terzo libro de madrigali , compost al 1592, va tenir tan d’èxit quan es va publicar que se’n van fer cinc reimpressions. En aquest cas Monteverdi agafa poemes de Torcuato Tasso i Gian B.Guarini, poetes de la cort de Ferrara. Monteverdi va compondre el Terzo libro a Mantua, on treballava des de 1590 com a instrumentista de viola a la cort de Vincenzo Gonzaga.
El concert que vam sentir a la intimitat del foyer del Liceu, sempre a capella, va ser una lliçó de cant coral de gran alçada, cantants i director que repeteixen cada any i que tenen el seu públic devot i meravellat. Un regal de primavera.