Awakenings, o Despertares, és un llibre del neuròleg i escriptor Oliver Sacks (1933-2015) que recull els casos clínics d’una vintena de pacients ingressats des del 1922 a l’Hospital Monte Carmelo de Nova York per l’afecció neuronal anomenada encefalitis letàrgica, o “malaltia de la son”. Van passar vora trenta anys immòbils, però no estaven morts, ni en coma, ni dormien, potser somiaven, potser imaginaven… però el pas dels anys també passava, per a ells. I va ser passats aquests trenta anys que van despertar en administrar-los el medicament L-Dopa. Un d’aquests casos és la història d’una dona que tenia setze anys quan va quedar adormida i desperta que en té vora cinquanta.
Sacks va proposar a Harold Pinter (1930-2008) que escrivís una obra sobre aquesta història. Ivan Benet, fascinat també pels misteris de la ments, llegeix Sacks i descobreix Una mena d’Alaska, una peça breu de Pinter que ara podem veure a l’Espai Lliure de Montjuic.
En tota l’obra vivim la dualitat de realitat i somni. Quan la Deborah (Mireia Aixalà) es desperta parla com una adolescent de les baralles i trifulgues amb les seves germanes i no entén què hi fa el doctor Hornby (Carles Martinez) observant-la d’aquella manera perquè l’ha estat cuidant tots aquest anys. Benet ha afegit un altre personatge que podria ser l’ànima de la Deborah, o el seu inconscient. El ballarí Andrés Corchero, especialista en dansa butoh, es mou per l’escenari i interactua entre els personatges i els elements, el llit, la taula…, com si fos un esperit. El butoh és una forma de dansa japonesa que va néixer després de la caiguda de les bombes atòmiques de la II guerra mundial i explora les emocions, el dolor, la mort. Per això encaixa tant en aquesta obra. El quart personatge és la germana petita, la Pauline (Aida Oset), que també l’ha estat vetllant esperant que es despertés.
Diu Ivan Benet al programa de mà que el teatre i la medicina es complementen. I acaba “Contra l’absolutisme de la realitat, més teatre, més dansa, més música, més metàfores. Contra la desesperança, més misteri”.
Isabel Olesti