La censura prussiana va considerar que “l’Únic i la Seva Propietat” era “massa absurd perquè pugui ser perillós”. Marx i Engels, en canvi, el van considerar prou perillós per dedicar-li més de tres-centes pàgines persecutòries de la Ideologia alemanya. Nietzsche no el va esmentar mai, però va confessar a una amiga la por que tenia que un dia l’acusessin de plagiar Stirner. Des de fa més d’un segle les històries de la filosofia el defineixen com “tristament famós”. En resum: L’únic és l’obra més escandalosa de la filosofia moderna.

Roberto Calasso, Cien cartas a un desconocido, Anagrama

L'entrada Roberto Calasso sobre “L’únic i la seva propietat” de Max Stirner ha aparegut primer a El mirall dels llibres.

“La tetralogia del Conill és l’obra mestra d’Updike i probablement serà el seu monument. En tots els seus detalls, més casolans o més aspres, i en tots els seus territoris, la feina, la política, la jubilació i, sobretot, el sexe, sempre hi ha present la metafísica, de vegades com un simple reflex enterrat en una frase, d’altres de manera còmica i barruda. A la primera novel.la, Corre, Conill, quan el jove Harry, tipògraf i ex-jugador de beisbol, se’n va al llit amb la Ruth, una meuca de poble, n’interromp les sessions un debat teològic visceral sobre l’existència de Déu, inspirat per la gent que va a missa sota la seva fiinestra. En Harry, evidentment, defensa Déu; “la idea de fer-ho mentre s’omplen les esglésies l’excita”.

Extret de: El largo adiós a John Updike, Ian McEwan

Tots els llibres d’Updike disponibles a la nostra llibreria aquí.

L'entrada Ian McEwan sobre John Updike ha aparegut primer a El mirall dels llibres.

La mateixa intuïció s’expressa en la Cartoixa, a través de la qual el període d’abans del Risorgimento italià és evocat amb una ironia tendra; la Cartoixa encara és (al costat de la correspondència de Byron i les lluïssors de les novel·les de Madame de Staël) el testimoni més important d’aquella època crucial i (estèticament) ignorada. […]

Rome, Naples et Florence no és tan sols la primera obra de la maduresa del talent particular de Stendhal, sinó una de les seves obres més característiques i signicatives.

Definir-la és força complicat; potser se li podria suggerir un subtítol; Etudes sur les différents conceptions du bonheur à Milan, Bologne, Florence, Venise, Rome et Naples. Stendhal no baixa més cap al sud perquè, com diu ell mateix, “passat Nàpols és l’imperi dels turcs i s’acaba Itàlia”.

(Extret de Letteratura francese, dins Tomasi de Lampedusa, Opere, Mondadori, 2002)

Tots els llibres de Stendhal disponibles a la nostra llibreria aquí. I els de Lampedusa aquí.

L'entrada Giuseppe Tomasi di Lampedusa parla de Stendhal ha aparegut primer a El mirall dels llibres.