Travy és un d’aquests espectacles que necessites un temps per pair. En surts el que es diu trastocat perquè emociona, et porta records viscuts i en certa manera t’hi sents retratat, encara que no pertanyis al món de la faràndula. Travy  parla de la relació entre els membres d’una família que viu del teatre, amb els seus conflictes, passions i desil·lusions que pot tenir qualsevol família….

                     L’any 2010 un grup d’amics que acaben de l’Institut del Teatre munten una obra com a taller de final de grau, Feísima enfermedad… D’aquí ja saltarien a les sales comercial amb el nom de La calòrica. La gràcia era presentar amb humor els problemes més seriosos de la vida. I en aquests quinze anys no han parat, i ho han fet en els millors teatres,…

Awakenings, o Despertares, és un llibre del neuròleg i escriptor Oliver Sacks (1933-2015) que recull els casos clínics d’una vintena de pacients ingressats des del 1922 a l’Hospital Monte Carmelo de Nova York per l’afecció neuronal anomenada encefalitis letàrgica, o “malaltia de la son”. Van passar vora trenta anys immòbils, però no estaven morts, ni en coma, ni dormien, potser somiaven, potser imaginaven… però el pas dels anys també passava, per a ells. I va…

Cada any, al mes de maig, hi ha una cita especial al foyer del Liceu: els amants de Monteverdi es troben per escoltar un recital de madrigals. Es tracta del grup vocal Concerto Italiano: dos sopranos, una mezzo, un alt, un tenor i un baix dirigits per Rinaldo Alessandrini, una autoritat en Monteverdi. El madrigal és una peça musical per tres i sis veus, de caràcter profà,  poemes  o  històries de cortesans, la vida quotidiana,…

       Cada any, al mes de maig, hi ha una cita especial al foyer del Liceu: els amants de Monteverdi es troben per escoltar un recital de madrigals. Es tracta del grup vocal Concerto Italiano: dos sopranos, una mezzo, un alt, un tenor i un baix dirigits per Rinaldo Alessandrini, una autoritat en Monteverdi.      El madrigal és una peça musical per tres i sis veus, de caràcter profà,  poemes  o  històries…

               Aquest any Sílvia Pérez Cruz era l’encarregada d’inaugurar el festival Grec, i la veritat és que va ser una inauguració de les millors que es recorden. Perquè no va ser només la seva veu meravellosa, sinó la companyia d’un fotimer de col·laboradors, amics i familiars, molts d’ells artistes de primera fila. Només de començar la nit ja tenia el públic als seus peus. Va sortir, es va enfilar…

        Aquests números són les coordenades de l’illa Decepció, a l’Antàrtida. I aquest és el títol de l’últim espectacle de la companyia belga Peeping tom, que sempre és esperada i aclamada a Barcelona. L’escenari és un mar de gel amb un vaixell encallat i uns personatges que transiten entre el surrealisme, les pors, el malson, l’humor negre, la solitud de l’actor… Un espectacle que trenca amb el que havíem vist fins ara,…

                Amb la desimboltura i les generalitzacions exagerades que el caracteritzen i que ens el fan estimar o odiar, Stendhal, al prefaci de la seva obra sobre Rossini, diu això:  “Des de la mort de Napoleó hi ha hagut un home de qui es parla cada dia tant a Moscou com a Nàpols, a Londres com a Viena, a París com a Calcuta. La glòria d’aquest  home només…

           L’any 1984, al número 21 de la revista d’art Lápiz, hi sortia una llarga entrevista amb Miquel Barceló. A la portada hi havia un retrat del pintor, amb pentinat i camisa de modern dels anys vuitanta del segle passat, un cop deixats enrere els setanta hippies, progres i contraculturals. Al sumari, s’hi deia que Miquel – Miguel en aquella revista – Barceló “es el pintor de moda. Algunos opinan que…