Travy és un d’aquests espectacles que necessites un temps per pair. En surts el que es diu trastocat perquè emociona, et porta records viscuts i en certa manera t’hi sents retratat, encara que no pertanyis al món de la faràndula. Travy parla de la relació entre els membres d’una família que viu del teatre, amb els seus conflictes, passions i desil·lusions que pot tenir qualsevol família….
Llegir mésAuthor: Llibres del Mirall
GIULIO CESARE, DE HAENDEL
La novel·lista Donna Leon, creadora del personatge del comissari Brunetti de Venècia, gran amant de l’òpera i amiga de la mezzosoprano Cecilia Bartoli, deia en una entrevista que després de veure una de les llarguíssimes òperes wagnerianes va necessitar quinze dies de música barroca per recuperar-se. No direm res de dolent de Wagner, però sí que farem l’elogi de les òperes barroques, la majoria d’elles oblidades durant un parell…
Llegir mésLA BRAMA DEL CÈRVOL
L’any 2010 un grup d’amics que acaben de l’Institut del Teatre munten una obra com a taller de final de grau, Feísima enfermedad… D’aquí ja saltarien a les sales comercial amb el nom de La calòrica. La gràcia era presentar amb humor els problemes més seriosos de la vida. I en aquests quinze anys no han parat, i ho han fet en els millors teatres,…
Llegir mésUNA MENA D’ALASKA
Awakenings, o Despertares, és un llibre del neuròleg i escriptor Oliver Sacks (1933-2015) que recull els casos clínics d’una vintena de pacients ingressats des del 1922 a l’Hospital Monte Carmelo de Nova York per l’afecció neuronal anomenada encefalitis letàrgica, o “malaltia de la son”. Van passar vora trenta anys immòbils, però no estaven morts, ni en coma, ni dormien, potser somiaven, potser imaginaven… però el pas dels anys també passava, per a ells. I va…
Llegir mésMONTEVERDI AL LICEU
Cada any, al mes de maig, hi ha una cita especial al foyer del Liceu: els amants de Monteverdi es troben per escoltar un recital de madrigals. Es tracta del grup vocal Concerto Italiano: dos sopranos, una mezzo, un alt, un tenor i un baix dirigits per Rinaldo Alessandrini, una autoritat en Monteverdi. El madrigal és una peça musical per tres i sis veus, de caràcter profà, poemes o històries de cortesans, la vida quotidiana,…
Llegir mésMONTEVERDI AL LICEU
Cada any, al mes de maig, hi ha una cita especial al foyer del Liceu: els amants de Monteverdi es troben per escoltar un recital de madrigals. Es tracta del grup vocal Concerto Italiano: dos sopranos, una mezzo, un alt, un tenor i un baix dirigits per Rinaldo Alessandrini, una autoritat en Monteverdi. El madrigal és una peça musical per tres i sis veus, de caràcter profà, poemes o històries…
Llegir mésLA CONSAGRACIÓ DE SASHA WALTZ
L’any 1913 els Ballets Russos dirigits per Diàghilev estrenaven a Paris La Consagració de la Primavera, amb música d’Ígor Stravinsky. Cent anys més tard, el Teatro Mariinsky de Sant Petersburg va convidar la coreògrafa i ballarina alemanya Sasha Waltz a crear la seva versió d’aquesta partitura mítica, tant en la historia de la dansa com de la música. És una composició arcaica, amb un ritme de vegades frenètic. Molt coral. El grup…
Llegir mésUNA NIT MÀGICA AL GREC
Aquest any Sílvia Pérez Cruz era l’encarregada d’inaugurar el festival Grec, i la veritat és que va ser una inauguració de les millors que es recorden. Perquè no va ser només la seva veu meravellosa, sinó la companyia d’un fotimer de col·laboradors, amics i familiars, molts d’ells artistes de primera fila. Només de començar la nit ja tenia el públic als seus peus. Va sortir, es va enfilar…
Llegir mésS62º58′,W60º39′ S62º58′,W60º39′
Aquests números són les coordenades de l’illa Decepció, a l’Antàrtida. I aquest és el títol de l’últim espectacle de la companyia belga Peeping tom, que sempre és esperada i aclamada a Barcelona. L’escenari és un mar de gel amb un vaixell encallat i uns personatges que transiten entre el surrealisme, les pors, el malson, l’humor negre, la solitud de l’actor… Un espectacle que trenca amb el que havíem vist fins ara,…
Llegir mésROSSINI, O LA FELICITAT
Amb la desimboltura i les generalitzacions exagerades que el caracteritzen i que ens el fan estimar o odiar, Stendhal, al prefaci de la seva obra sobre Rossini, diu això: “Des de la mort de Napoleó hi ha hagut un home de qui es parla cada dia tant a Moscou com a Nàpols, a Londres com a Viena, a París com a Calcuta. La glòria d’aquest home només…
Llegir més









