<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>El mirall dels llibres &#187; Eduardo Mendoza</title>
	<atom:link href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/tag/eduardo-mendoza/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog</link>
	<description>Revista cultural</description>
	<lastBuildDate>Sat, 25 Apr 2026 16:51:12 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=4.2.39</generator>
	<item>
		<title>Què llegeix Eduardo Mendoza?</title>
		<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/eduardo-mendoza-que-llegeix/</link>
		<comments>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/eduardo-mendoza-que-llegeix/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 04 Sep 2015 09:38:11 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Xavier Lloveras Puchercós]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[Els llibres preferits de...]]></category>
		<category><![CDATA[Eduardo Mendoza]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llibresdelmirall.com/blog/?p=463</guid>
		<description><![CDATA[<p>Un autor com Eduardo Mendoza no necessita presentació. Aqui us deixem les recomanacions d&#8217;un lector de gust exquisit que us assegurarà llibres fascinants i entretinguts: ¿Quin va ser el primer llibre que et va descobrir el plaer per la lectura? El primer que va caure a les meves mans: un conte infantil il·lustrat que encara recordo. ¿Què vas sentir quan vas veure publicat el teu primer llibre? La reacció del perfecte neuròtic: ara ja no podré tornar a publicar...</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/eduardo-mendoza-que-llegeix/">Què llegeix Eduardo Mendoza?</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<h2>Un autor com Eduardo Mendoza no necessita presentació. Aqui us deixem les recomanacions d&#8217;un lector de gust exquisit que us assegurarà llibres fascinants i entretinguts:</h2>
<p><strong>¿Quin va ser el primer llibre que et va descobrir el plaer per la lectura?</strong></p>
<p>El primer que va caure a les meves mans: un conte infantil il·lustrat que encara recordo.</p>
<p><strong>¿Què vas sentir quan vas veure publicat el teu primer llibre?</strong></p>
<p>La reacció del perfecte neuròtic: ara ja no podré tornar a publicar el meu primer llibre.</p>
<p><strong>¿Quin dels teus llibres recomanes a algú que no t&#8217;ha llegit mai?</strong></p>
<p>Depèn de la persona.</p>
<p><strong>¿Quins cinc llibres recomanes sense pensar-t&#8217;ho ni un moment?</strong></p>
<p><em>Els annals</em> de Corneli Tàcit, <em>L’educació sentimental</em> de Flaubert, <em>La Ilíada</em>, <em>Crim i càstig</em>, <em>Les aventures de Sherlock Holmes</em>.</p>
<p><strong>¿Quin escriptor et sembla que t&#8217;hauria agradat conèixer i per què?</strong></p>
<p>Sigmund Freud. Per veure què em deia.</p>
<p><strong>¿Quin escriptor que t&#8217;agrada et sembla que no t&#8217;hauria agradat conèixer?</strong></p>
<p>No tinc ganes de pensar-ho.</p>
<p><strong>¿Quin és el teu autor – o llibre &#8211; absolutament preferit?</strong></p>
<p><em>Guerra i Pau</em>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/eduardo-mendoza-que-llegeix/">Què llegeix Eduardo Mendoza?</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/eduardo-mendoza-que-llegeix/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Venecia según Eduardo Mendoza</title>
		<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/</link>
		<comments>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 05 Aug 2015 10:36:52 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Xavier Lloveras Puchercós]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacats dreta]]></category>
		<category><![CDATA[Eduardo Mendoza]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llibresdelmirall.com/blog/?p=452</guid>
		<description><![CDATA[<p>Finalizadas aquellas lluvias primaverales, el tiempo cambió radicalmente: ahora se sucedían los días soleados y hacía un calor húmedo; pronto las aguas quietas de algunos canales empezaron a desprender efluvios mefíticos. Con la llegada del verano la afluencia de visitantes se multiplicó ; ahora era difícil caminar por las calles céntricas y en los lugares más afamados se producían diariamente avalanchas que a menudo resultaban en traumatismos, fracturas y luxaciones. El griterío era ensordecedor en...</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/">Venecia según Eduardo Mendoza</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Finalizadas aquellas lluvias primaverales, el tiempo cambió radicalmente: ahora se sucedían los días soleados y hacía un calor húmedo; pronto las aguas quietas de algunos canales empezaron a desprender efluvios mefíticos. Con la llegada del verano la afluencia de visitantes se multiplicó ; ahora era difícil caminar por las calles céntricas y en los lugares más afamados se producían diariamente avalanchas que a menudo resultaban en traumatismos, fracturas y luxaciones. El griterío era ensordecedor en todas partes, incluso en aquellas que por su naturaleza parecían destinadas a la contemplación callada. También era evidente que la categoría social de estos turistas había bajado en proporción directa al incremento de su número: ahora la mayoría de turistas vestían andrajos y apestaban; los más dormían al raso, envueltos en mantas o trapos e incluso en hojas de diario, amontonados los unos sobre los otros. Por no gastar dinero consumían alimentos enlatados, que muchas veces les producían vómitos y diarreas. Algunos restaurantes económicos, por negligencia o por lucro, servían comidas en malas condiciones y no pocos vendedores ambulantes despachaban carne, pescado, verdura y fruta en estado de verdadera descomposición: esto también causaba estragos entre la población flotante. Sin embargo, no todos los turistas eran víctimas de la situación: también habían acudido a la ciudad ladrones, estafadores y carteristas; malhechores y rufianes medraban a costa del hacinamiento y la confusión. Un tráfico intenso y lucrativo de estupefacientes, objetos robados y falsificaciones se desarrollaba a plena luz, en la más absoluta impunidad. Si ahora deambular por los sectores concurridos de la ciudad resultaba exasperante, hacerlo por las callejuelas retiradas y desiertas entrañaba peligros diversos: allí salteadores, drogadictos y majaderos caían sobre los paseantes indefensos para despojarlos de sus pertenencias y propinarles palizas vesánicas. Al menor signo de resistencia salían a relucir navajas y punzones y hasta dagas de empuñadura labrada, recamadas de pedrería, que apenas unas horas antes habían figurado en las vitrinas de algún museo. Cadáveres desnudos, con el cuerpo lacerado, el cráneo roto o la cabeza separada del tronco, aparecían luego, flotando en los canales, de los que emergían en el momento más inopinado, sembrando el pánico entre los recién casados o los matrimonios de más edad que habían acudido allí a pasar su luna de miel o a celebrar sus bodas de plata y que veían de pronto cómo una mano exangüe se aferraba rígidamente a la boda de la góndola que los paseaba o cómo unos ojos vidriosos les observaban fijamente desde el fondo del canal a cuyas aguas se habían asomado buscando el reflejo de aquellos palacios serenos y armoniosos. Nadie estaba libre de estas asechanzas y menos aún las mujeres jóvenes a las que se hacía objeto de agresiones y abusos con frecuencia obsesiva. Las que se apartaban de los circuitos más frecuentados llevadas de la curiosidad o en pos de un poco de sosiego o atraídas por los requerimientos de un seductor fingido eran violadas de fijo cuando no cloroformizadas y expedidas a lúgubres prostíbulos de Karachi, Penang o Asunción. Las autoridades de veían desbordadas por las circunstancias y se limitaban a preservar mal que bien la integridad física de la ciudad: un helicóptero la sobrevolaba incesantemente para prevenir a las fuerzas del orden y a los bomberos si se producían incendios o saqueos o si algún brote de violencia degeneraba en batalla campal. Aparte de esta medida, dejaban que imperase la ley de la selva. También los venecianos parecían haber abandonado las calles a los turistas y logreros y haberse refugiado en el interior de sus casas sombrías.</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="text-align: right;">                                                                                           (<em>La isla inaudita</em>, Seix Barral, 1989)</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/">Venecia según Eduardo Mendoza</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Perfil d&#8217;Eduardo Mendoza</title>
		<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/perfil-deduardo-mendoza/</link>
		<comments>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/perfil-deduardo-mendoza/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 05 Aug 2015 10:25:19 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Xavier Lloveras Puchercós]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[Perfils]]></category>
		<category><![CDATA[Eduardo Mendoza]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llibresdelmirall.com/blog/?p=446</guid>
		<description><![CDATA[<p>Eduardo Mendoza Garriga va néixer a Barcelona el 1943. El 1975, mentre vivia a Nova York treballant de traductor, va publicar la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, que fa poc ha recuperat el seu títol original, Soldados de Cataluña. De base policíaca i política, retrata el món de la Barcelona de les primeres dècades del segle XX, quan s&#8217;assemblava més al Chicago d&#8217;Al Capone que no pas a l&#8217;Amsterdam dels coffee...</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/perfil-deduardo-mendoza/">Perfil d&#8217;Eduardo Mendoza</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Eduardo Mendoza Garriga va néixer a Barcelona el 1943. El 1975, mentre vivia a Nova York treballant de traductor, va publicar la seva primera novel·la, <em>La verdad sobre el caso Savolta</em>, que fa poc ha recuperat el seu títol original, <em>Soldados de Cataluña</em>. De base policíaca i política, retrata el món de la Barcelona de les primeres dècades del segle XX, quan s&#8217;assemblava més al Chicago d&#8217;Al Capone que no pas a l&#8217;Amsterdam dels coffee shops, com passa ara. A més, va aconseguir la quadratura del cercle literari: unir en una sola obra la dèria experimental que feia furor a la literatura hispànica i europea de l&#8217;època – collages, muntatge cinematogràfic, homenatges literaris, radicalitat política &#8211; amb la gran tradició narrativa popular del segle XIX – el corrent que beu de Dickens i Pérez Galdós – per fer una obra alhora moderna i divertida, cosa que semblava impossible si no era a les mans de Vargas Llosa. La part experimental va desaparèixer en les novel·les posteriors, si no és que considerem experimentals les llargues tirallongues gamberres amb què ens fa petar de riure a totes les seves obres, tant narratives com d&#8217;assaig.</p>
<p style="text-align: justify;">            Després van sortir dues novel·les policíaques que són, al parer de molts, les seves obres mestres i de les poques obres espanyoles que es poden posar a l&#8217;altura del <em>Lazarillo de Tormes</em> en la recuperació moderna de la novel·la picaresca: <em>El misterio de la cripta embrujada</em> (1978) i <em>El laberinto de las aceitunas</em> (1982). Amb <em>La ciudad de los prodigios</em> (1986) va aconseguir el somni de tots els escriptors: fer la gran novel·la – una de les grans novel·les, vaja – del seu lloc natal, ja sigui Amèrica o l&#8217;Uzbekistan. En el cas de Mendoza, una de les grans novel·les – amb el permís de Mercè Rodoreda i la <em>Vida</em><em> privada</em> de Sagarra, una de les seves fonts – de Barcelona.</p>
<p style="text-align: justify;">            A partir d&#8217;aquí, Mendoza va continuar amb una obra alhora molt personal i també molt variada: fantaciència – si ens permeten utilitzar la paraula italiana que dóna un toc humorístic a la ciència ficció fins a convertir-la en les <em>Cosmicòmiques</em> d&#8217;Italo Calvino – a <em>Sin noticias de Gurb</em> i <em>El trayecto del Horacio dos</em>, la invenció d&#8217;una Venècia única sota els ulls d&#8217;un català cansat a <em>La isla inaudita</em>, un record de <em>La vida de Brian</em> a <em>El asombroso viaje de Pomponio Flato, </em>dues novel·les que recuperen el detectiu indigent de la <em>Cripta</em> amb moltes riallades però no tant encert literari o una anada al Madrid que s&#8217;acosta a la guerra civil a <em>Riña de gatos</em>. A la miscel·lània hi podem trobar des d&#8217;obres de teatre en català fins a llibres de viatge o assajos literaris.</p>
<p style="text-align: justify;">Podeu veure totes les obres d&#8217;Eduardo Mendoza<a href="http://www.llibresdelmirall.com/ca/buscar?controller=search&amp;orderby=position&amp;orderway=desc&amp;search_query=eduardo+mendoza&amp;submit_search=" target="_blank"> aquí</a>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/perfil-deduardo-mendoza/">Perfil d&#8217;Eduardo Mendoza</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/perfil-deduardo-mendoza/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
