<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>El mirall dels llibres &#187; Destacats dreta</title>
	<atom:link href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/destacats-dreta/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog</link>
	<description>Revista cultural</description>
	<lastBuildDate>Sat, 25 Apr 2026 16:51:12 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=4.2.39</generator>
	<item>
		<title>Venecia según Eduardo Mendoza</title>
		<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/</link>
		<comments>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 05 Aug 2015 10:36:52 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Xavier Lloveras Puchercós]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacats dreta]]></category>
		<category><![CDATA[Eduardo Mendoza]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llibresdelmirall.com/blog/?p=452</guid>
		<description><![CDATA[<p>Finalizadas aquellas lluvias primaverales, el tiempo cambió radicalmente: ahora se sucedían los días soleados y hacía un calor húmedo; pronto las aguas quietas de algunos canales empezaron a desprender efluvios mefíticos. Con la llegada del verano la afluencia de visitantes se multiplicó ; ahora era difícil caminar por las calles céntricas y en los lugares más afamados se producían diariamente avalanchas que a menudo resultaban en traumatismos, fracturas y luxaciones. El griterío era ensordecedor en...</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/">Venecia según Eduardo Mendoza</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Finalizadas aquellas lluvias primaverales, el tiempo cambió radicalmente: ahora se sucedían los días soleados y hacía un calor húmedo; pronto las aguas quietas de algunos canales empezaron a desprender efluvios mefíticos. Con la llegada del verano la afluencia de visitantes se multiplicó ; ahora era difícil caminar por las calles céntricas y en los lugares más afamados se producían diariamente avalanchas que a menudo resultaban en traumatismos, fracturas y luxaciones. El griterío era ensordecedor en todas partes, incluso en aquellas que por su naturaleza parecían destinadas a la contemplación callada. También era evidente que la categoría social de estos turistas había bajado en proporción directa al incremento de su número: ahora la mayoría de turistas vestían andrajos y apestaban; los más dormían al raso, envueltos en mantas o trapos e incluso en hojas de diario, amontonados los unos sobre los otros. Por no gastar dinero consumían alimentos enlatados, que muchas veces les producían vómitos y diarreas. Algunos restaurantes económicos, por negligencia o por lucro, servían comidas en malas condiciones y no pocos vendedores ambulantes despachaban carne, pescado, verdura y fruta en estado de verdadera descomposición: esto también causaba estragos entre la población flotante. Sin embargo, no todos los turistas eran víctimas de la situación: también habían acudido a la ciudad ladrones, estafadores y carteristas; malhechores y rufianes medraban a costa del hacinamiento y la confusión. Un tráfico intenso y lucrativo de estupefacientes, objetos robados y falsificaciones se desarrollaba a plena luz, en la más absoluta impunidad. Si ahora deambular por los sectores concurridos de la ciudad resultaba exasperante, hacerlo por las callejuelas retiradas y desiertas entrañaba peligros diversos: allí salteadores, drogadictos y majaderos caían sobre los paseantes indefensos para despojarlos de sus pertenencias y propinarles palizas vesánicas. Al menor signo de resistencia salían a relucir navajas y punzones y hasta dagas de empuñadura labrada, recamadas de pedrería, que apenas unas horas antes habían figurado en las vitrinas de algún museo. Cadáveres desnudos, con el cuerpo lacerado, el cráneo roto o la cabeza separada del tronco, aparecían luego, flotando en los canales, de los que emergían en el momento más inopinado, sembrando el pánico entre los recién casados o los matrimonios de más edad que habían acudido allí a pasar su luna de miel o a celebrar sus bodas de plata y que veían de pronto cómo una mano exangüe se aferraba rígidamente a la boda de la góndola que los paseaba o cómo unos ojos vidriosos les observaban fijamente desde el fondo del canal a cuyas aguas se habían asomado buscando el reflejo de aquellos palacios serenos y armoniosos. Nadie estaba libre de estas asechanzas y menos aún las mujeres jóvenes a las que se hacía objeto de agresiones y abusos con frecuencia obsesiva. Las que se apartaban de los circuitos más frecuentados llevadas de la curiosidad o en pos de un poco de sosiego o atraídas por los requerimientos de un seductor fingido eran violadas de fijo cuando no cloroformizadas y expedidas a lúgubres prostíbulos de Karachi, Penang o Asunción. Las autoridades de veían desbordadas por las circunstancias y se limitaban a preservar mal que bien la integridad física de la ciudad: un helicóptero la sobrevolaba incesantemente para prevenir a las fuerzas del orden y a los bomberos si se producían incendios o saqueos o si algún brote de violencia degeneraba en batalla campal. Aparte de esta medida, dejaban que imperase la ley de la selva. También los venecianos parecían haber abandonado las calles a los turistas y logreros y haberse refugiado en el interior de sus casas sombrías.</p>
<p>&nbsp;</p>
<p style="text-align: right;">                                                                                           (<em>La isla inaudita</em>, Seix Barral, 1989)</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/">Venecia según Eduardo Mendoza</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/venecia-segun-eduardo-mendoza/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Els llibres preferits de Sergi Pàmies</title>
		<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/sergi-pamies-respon-les-set-preguntes/</link>
		<comments>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/sergi-pamies-respon-les-set-preguntes/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 03 Aug 2015 11:27:45 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Xavier Lloveras Puchercós]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacats dreta]]></category>
		<category><![CDATA[Els llibres preferits de...]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llibresdelmirall.com/blog/?p=438</guid>
		<description><![CDATA[<p>¿Quin va ser el primer llibre que et va descobrir el plaer per la lectura? Le grand Meaulnes, d’Alain Fournier. ¿Què vas sentir quan vas veure publicat el teu primer llibre? Alegria i perplexitat. ¿Quin dels teus llibres recomanes a algú que no t&#8217;ha llegit mai? Intento no trobar-me en una situación tan desagradable. ¿Quins cinc llibres recomanes sense pensar-t&#8217;ho ni un moment? Hotel Newhampshire, Una dona difícil, El món segons Garp, Prínceps del Maine,...</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/sergi-pamies-respon-les-set-preguntes/">Els llibres preferits de Sergi Pàmies</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<p><strong>¿Quin va ser el primer llibre que et va descobrir el plaer per la lectura?</strong><br />
<em>Le grand Meaulnes</em>, d’Alain Fournier.</p>
<p><strong>¿Què vas sentir quan vas veure publicat el teu primer llibre?</strong><br />
Alegria i perplexitat.</p>
<p><strong>¿Quin dels teus llibres recomanes a algú que no t&#8217;ha llegit mai?</strong><br />
Intento no trobar-me en una situación tan desagradable.</p>
<p><strong>¿Quins cinc llibres recomanes sense pensar-t&#8217;ho ni un moment?</strong><br />
<em>Hotel Newhampshire</em>, <em>Una dona difícil</em>, <em>El món segons Garp</em>, <em>Prínceps del Maine, reis de Nova Anglaterra</em> i O<em>ració per a Owen</em> de John Irving.</p>
<p><strong>¿Quin escriptor et sembla que t&#8217;hauria agradat conèixer i per què?</strong><br />
En general no sóc mitòman i, per tant, no atribueixo als escriptors virtuts sobrenaturals.</p>
<p><strong>¿Quin escriptor que t&#8217;agrada et sembla que no t&#8217;hauria agradat conèixer?</strong><br />
Per la mateixa raó, no els criminalitzo.</p>
<p><strong>¿Quin és el teu autor – o llibre &#8211; absolutament preferit?</strong><br />
N’hi ha molts però per ser coherent amb alguna resposta anterior, John Irving.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/sergi-pamies-respon-les-set-preguntes/">Els llibres preferits de Sergi Pàmies</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/sergi-pamies-respon-les-set-preguntes/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Ian McEwan sobre John Updike</title>
		<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/ian-mcewan-sobre-john-updike/</link>
		<comments>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/ian-mcewan-sobre-john-updike/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 18 Jun 2015 12:32:14 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Xavier Lloveras Puchercós]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacats dreta]]></category>
		<category><![CDATA[Opinions Respectables]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llibresdelmirall.com/blog/?p=211</guid>
		<description><![CDATA[<p>&#8220;La tetralogia del Conill és l&#8217;obra mestra d&#8217;Updike i probablement serà el seu monument. En tots els seus detalls, més casolans o més aspres, i en tots els seus territoris, la feina, la política, la jubilació i, sobretot, el sexe, sempre hi ha present la metafísica, de vegades com un simple reflex enterrat en una frase, d&#8217;altres de manera còmica i barruda. A la primera novel.la, Corre, Conill, quan el jove Harry, tipògraf i ex-jugador...</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/ian-mcewan-sobre-john-updike/">Ian McEwan sobre John Updike</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<blockquote>
<p style="text-align: justify;">&#8220;La tetralogia del Conill és l&#8217;obra mestra d&#8217;Updike i probablement serà el seu monument. En tots els seus detalls, més casolans o més aspres, i en tots els seus territoris, la feina, la política, la jubilació i, sobretot, el sexe, sempre hi ha present la metafísica, de vegades com un simple reflex enterrat en una frase, d&#8217;altres de manera còmica i barruda. A la primera novel.la, <em>Corre, Conill</em>, quan el jove Harry, tipògraf i ex-jugador de beisbol, se&#8217;n va al llit amb la Ruth, una meuca de poble, n&#8217;interromp les sessions un debat teològic visceral sobre l&#8217;existència de Déu, inspirat per la gent que va a missa sota la seva fiinestra. En Harry, evidentment, defensa Déu; “la idea de fer-ho mentre s&#8217;omplen les esglésies l&#8217;excita”.</p>
</blockquote>
<p style="text-align: right;">Extret de: <a href="http://edant.revistaenie.clarin.com/notas/2009/04/18/_-01899391.htm" target="_blank"><em>El largo adiós a John Updike</em>, Ian McEwan</a></p>
<p style="text-align: right;">Tots els llibres d&#8217;Updike disponibles a la nostra llibreria <a href="http://www.llibresdelmirall.com/ca/buscar?controller=search&amp;orderby=position&amp;orderway=desc&amp;search_query=updike&amp;submit_search=">aquí</a>.</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>&nbsp;</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/ian-mcewan-sobre-john-updike/">Ian McEwan sobre John Updike</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/ian-mcewan-sobre-john-updike/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Giuseppe Tomasi di Lampedusa parla de Stendhal</title>
		<link>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/giuseppe-tommasi-di-lampedusa-parla-de-stendhal/</link>
		<comments>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/giuseppe-tommasi-di-lampedusa-parla-de-stendhal/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 18 Jun 2015 11:45:20 +0000</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Xavier Lloveras Puchercós]]></dc:creator>
				<category><![CDATA[Destacats dreta]]></category>
		<category><![CDATA[Opinions Respectables]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.llibresdelmirall.com/blog/?p=189</guid>
		<description><![CDATA[<p>Balzac és el que és; però la vintena de les seves novel·les que miren de ressuscitar l&#8217;atmosfera social de la Restauració no aconsegueixen la claredat de l&#8217;evocació aconseguida en les 500 pàgines d&#8217;El roig i el negre (i també a Armance i a Lamiel); allí hi és tot: els mòbils, els impulsos i les resistències, la riquesa cultural, els canvis de rumb, els grinyols, el sentiment de l&#8217;alba, la “couleur du temps” d&#8217;aquella cruïlla vital...</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/giuseppe-tommasi-di-lampedusa-parla-de-stendhal/">Giuseppe Tomasi di Lampedusa parla de Stendhal</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></description>
				<content:encoded><![CDATA[<p style="text-align: justify;">Balzac és el que és; però la vintena de les seves novel·les que miren de ressuscitar l&#8217;atmosfera social de la Restauració no aconsegueixen la claredat de l&#8217;evocació aconseguida en les 500 pàgines d&#8217;<em>El roig i el negre</em> (i també a <em>Armance</em> i a <em>Lamiel</em>); allí hi és tot: els mòbils, els impulsos i les resistències, la riquesa cultural, els canvis de rumb, els grinyols, el sentiment de l&#8217;alba, la “couleur du temps” d&#8217;aquella cruïlla vital de la història francesa. Les altres obres o memòries del mateix període només són la confirmació (¡que descolorida, però!) de les intuïcions miraculoses de Stendhal.</p>
<p style="text-align: justify;">La mateixa intuïció s&#8217;expressa en la <em>Cartoixa</em>, a través de la qual el període d&#8217;abans del Risorgimento italià és evocat amb una ironia tendra; la <em>Cartoixa</em> encara és (al costat de la correspondència de Byron i les lluïssors de les novel·les de Madame de Staël) el testimoni més important d&#8217;aquella època crucial i (estèticament) ignorada. […]</p>
<p style="text-align: justify;"><em>Rome, Naples et Florence</em> no és tan sols la primera obra de la maduresa del talent particular de Stendhal, sinó una de les seves obres més característiques i signicatives.</p>
<p style="text-align: justify;">Definir-la és força complicat; potser se li podria suggerir un subtítol; <em>Etudes sur les différents conceptions du bonheur à Milan, Bologne, Florence, Venise, Rome et Naples</em>. Stendhal no baixa més cap al sud perquè, com diu ell mateix, “passat Nàpols és l&#8217;imperi dels turcs i s&#8217;acaba Itàlia”.</p>
<p style="text-align: right;">(Extret de<em> Letteratura francese</em>, dins Tomasi de Lampedusa, <em>Opere</em>, Mondadori, 2002)</p>
<p style="text-align: left;">Tots els llibres de Stendhal disponibles a la nostra llibreria <a href="http://www.llibresdelmirall.com/ca/module/llibresdelmirall/buscador?author=stendhal" target="_blank">aquí</a>. I els de Lampedusa <a href="http://www.llibresdelmirall.com/ca/module/llibresdelmirall/buscador?author=lampedusa" target="_blank">aquí</a>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/giuseppe-tommasi-di-lampedusa-parla-de-stendhal/">Giuseppe Tomasi di Lampedusa parla de Stendhal</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca">El mirall dels llibres</a>.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>https://www.llibresdelmirall.com/blog/ca/giuseppe-tommasi-di-lampedusa-parla-de-stendhal/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>
